2016

Porto anys esperant l'any 2016. No és cap broma. Fa ja uns quants anys que tenia el 2016 com a referent cultural, aquella Tarragona del 2016 que havia de ser capital de la cultura... bé, ha volgut l'atzar que el meu bloc de llibres De lectures, per Joan Abentín no em permeti accedir al seu tauler de control d'organització general. Sospito que no podré tornar-hi i, per tant, he decidit reunir tots els meus 8 blocs en una sola adreça concreta.  Penso que em cal portar un control de les lectures que llegeixo, perquè estic desmemoriat i no recordo què he llegit i què no. Per altra banda, em proposo retornar a la lectura "a lo gran", i m'encantaria assolir aquells 50 volums que a principis dels 2000 consumia. La via és curta i les opcions immenses. Propostes pel nou any 2016, caminar un mínim de 65 km al mes i llegir uns 50 llibres... 

35. La Odisea de Troya, de Clive Cussler

Torno a les intrèpides aventures d'en Dirk Pitt i la seva agència de peripècies nàutiques de la NUMA. Aquest cop ens cal rellegir l'Odisea d'Homer per tal de poder entrar en matèria. I és que La Odisea de Troya de Clive Cussler juga amb la possibilitat històrica que l'Homer no fos un grec sinó un celta, i que hagués fet el seu extraordinari viatge pel Carib enlloc del Mediterrani. A partir d'aquí, la típica història de bons i dolents, on les terribles druïdes celtes fins i tot pretenen seguir fent en ple segle XX sacrificis humans... La veritat és que tenim entre mans la típica novel·la passa-pàgines que val la pena gaudir sense pretensions. Destaca en aquesta novel·la com en Pitt decideix anar donant pas específic als seus fills, els quals tenen un paper secundari força destacat. Suposo que en Pitt i en Cussler tenen molt en comú i la seva evolució vital transcórre per camins paral·lels. En tot cas, en Pitt desmanega amb èxit un brutal complot internacional en terres centre-americanes. La història consisteix en una connexió subterrània sota de Nicaragua que travessa el territori i comunica l'Oceà Atlàntic i l'Oceà Pacífic mitjançant uns impressionants túnels. Inter-connectar aigua dels dos oceans provocaria una catàstrofe medioambiental i social de primera magnitud. Penso que en Cussler és molt original en les trames generals encara que després generi sempre els mateixos arguments.

34. La Selva, de Dirk Cussler

Una nova aventura de Clive Cussler ha passat per les meves mans. Es tracta de La Selva, un altre episodi de l'equip de La Corporació i d'en Juan Cabrillo. Si bé és en Dirk Pitt i la NUMA el centre neuràlgic de les històries d'en Cussler, jo sóc més de les aventures del Cabrillo. Aquest cop comencem per l'Afganistan i una missió de rescat que ens durà a un seguit d'aventures molt entretingudes. Del primer rescat passem a un segon a Birmània, passant per un altre segrest i més rescats. Molt interessants m'han semblat les localitzacions per terres birmanes, la selva del sud-est asiàtic, Singapur, la presó d'Insein, ... M'he fet un fart de buscar imatges dels llocs descrits i m'han fascinat, especialment, un edifici del qual desconeixia la seva existència i que es diu Sky Park, una descomunal construcció arquitectònica de la ciutat de Singapur que m'ha deixat glaçat. Quant a l'argument, val a dir que està a l'alçada de les trames d'en Cussler, aquest cop dins de la conjuntura de La Corporació. En Cabrillo és enganyat per un individu, el típic malvat d'aquest tipus d'històries, que fent ús de les noves tecnologies més punteres, arriba a la conclusió que serà en Cabrillo, i només ell, qui serà el responsable dels seus fracassos. L'objectiu serà, doncs, engatussar en Cabrillo i treure'l de la circulació. Per sort, el bon director de la Corporació donarà la volta a la truita i serà ell qui treurà a la llum al malvat Bahar, tot salvant, un cop més, el món.