Diu en Vázquez-Figueroa en una entrevista que li van fer fa poc que durant la seva vida "he escrito mucha mierda". No sé a quin dels 80 llibres es deu referir el canari, però de moment m'agrada força el que porto llegit d'aquest autor, malgrat que tampoc em torni boig. Cienfuegos III: Azabache és la tercera novel·la d'aventures protagonitzada per aquest jove heroi de la illa canària de La Gomera anomenat Cienfuegos, qui un cop al Nou Món viu més peripècies de les que ningú podria suportar. En aquest tercer número de la sèrie apareix una nova protagonista, una jove esclava africana de Dahomey que esdevé la gran amiga del gomer durant la major part del relat. Azabache i Cienfuegos escapen del fastigós capità portuguès que els té esclavitzats en un vaixell i junts recorren la zona del llac Maracaibo de l'actual Veneçuela. Passen les mil i una aventures travessant territoris hostils carregats de perillosos indígenes, animals salvatges i en condicions atmosfèriques força extremes. També apareix la gran estimada del nostre protagonista, la qual ara té cura del primer fill de Cienfuegos, un petit mestís fruit de la seva relació amb una nativa... uuuuuuf..... Sembla mentida que estigui liat amb això... però m'entretinc i és el que interessa. Per a mi, el millor de tot d'aquesta lectura és el marc general històric i geogràfic de la història, l'any 1499 en la nova Amèrica i en la societat dels colonitzadors i nous colonitzats del moment. De tot plegat el que realment m'interessa dir és que seguiré llegint en Vázquez-Figueroa, perquè posats a llegir aventures, en Cussler està molt bé, i aquest canari que diu que ha esccrit "mucha mierda" també!
Arriba un moment de la teva vida que no recordes els llibres que has llegit, ni sobre de què anaven els seus arguments, ni, fins i tot, si t'havien agradat o no. Aquell dia decideixes que millor anar-ho anotant tot i fer recompte. Hereu de llibretes i blocs anteriors, aquest és l'inevitable bloc de les meves lectures. Recull de títols, opinions i cert estadisme des del 2016.
dimecres, 24 de febrer del 2016
diumenge, 14 de febrer del 2016
40. El Oro de los Incas, de Clive Cussler
780 pàgines després i un munt d'hores de diversió completen El Oro de los Incas de Clive Cussler, un altre exemplar d'aquest autor que em ventilo amb deler. Ja no sé ni quants llibres de Cussler porto consumits ja, però aquest no passarà a ser un dels meus preferits. Aquest cop he viatjat a Mèxic i he pogut revisar i conèixer més a fons la cultura inca i precolombina en general. En Dirk Pitt pateix l'impossible per tal de recuperar unes peces arqueològiques de valor incalculable, arriscant la seva vida i, fins i tot, la de la seva estimada Loren. M'ha agradat especialment conèixer alguns secrets del Riu Colorado i del seu delta, el Mar de Cortés i les seves illes internes i el desert de la Baixa Califòrnia. El millor de tot ha estat els 100 kilòmetres que en Pitt ha de recórrer nedant per un riu soterrani dins les entranyes del subsòl. Realment no sé si aquest riu existeix en realitat, però la fita del Pitt resulta increïble i demostra que aquest home és un heroi de "primera categoria". Reconec que els meus gustos literaris actuals em sorprenen fins i tot a mi mateix, però val a dir que he xalat com un ximplet passant les pàgines com un boig amb la mateixa intensitat amb la que en Pitt lluitava per la seva vida. En resum, un episodi més de les aventures del director d'operacions especials de la NUMA i un exemplar més d'en Cussler, aquest cop, el primer del 2016. Bé, anar sumant...