Segons la portada del propi llibre El Cráneo de Akenatón de Luis Racionero és "una novela adictiva sobre la secta más peligrosa de la historia". Res a dir, tot és opinable, però evidentment no és la meva opinió. Jo més aviat diria que es tracta d'una novel·la molt lenta, avorrida i que la secta en qüestió no és ni perillosa ni té res. En tot cas, diria jo que és la secta més fastigosa i amb més poca substància de les que he llegit en alguna novel·la. La història comença amb un cop d'efecte impactant, una literal menjada de cervell comunitària... aquesta és la peculiaritat de la secta, trobar-se i menjar el cervell d'un cadàver. Aquest "entranyable" ritus es fa per aconseguir físicament el saber i el coneixement del finat. Escabrós, desagradable i poc consistent. A partir d'aquí una història detectivesca ensopida que gira al voltant de la descoberta i denúncia de la secta. En general he trobat els personatges buits, la trama fluixa i el final molt poc original. El millor de tot ha estat sense cap mena de dubte descobrir el personatge històric de l'Akenatón. M'ha resultat fascinant conèixer un faraó que ha passat a la història per ser el precursor del monoteisme per una banda, i per l'altra, el marit de Nefertiti i pare de Tutankamon. A part d'això, la novel·la d'en Racionero m'ha avorrit fins la sacietat i m'ha fet alentir les pàgines diàries llegides. Considero que és un autor que escriu molt acuradament, m'agrada el seu estil i gaudeixo molt amb el vocabulari que utilitza. Em sap greu, però, perquè m'esperava molt més de la història i de la suposada intriga, especialment quan des de la mateixa portada ja t'avisen que la novel·la és addictiva.
Arriba un moment de la teva vida que no recordes els llibres que has llegit, ni sobre de què anaven els seus arguments, ni, fins i tot, si t'havien agradat o no. Aquell dia decideixes que millor anar-ho anotant tot i fer recompte. Hereu de llibretes i blocs anteriors, aquest és l'inevitable bloc de les meves lectures. Recull de títols, opinions i cert estadisme des del 2016.
dimecres, 27 d’abril del 2016
diumenge, 17 d’abril del 2016
47. La Cura, de Robin Cook
dimecres, 6 d’abril del 2016
46. La Conspiración del Mal, Los Misterios de Osiris 2, de Christian Jacq
La segona part de Los Misterios de Osiris, escrita per l'egiptòleg francès Christian Jacq, porta per títol La Conspiración del Mal. Es tracta d'una novel·la històrica novament emmarcada durant el regnat del faraó Sesostris a l'Antic Egipte. De nou, el personatge principal de l'obra és el jove Iker, un escriba de les províncies interiors que té com a objectiu principal assassinar al faraó. Mentre Iker va evolucionant amb molt d'èxit dins de la seva vida professional, manté en secret la possibilitat de matar al gran rei d'Egipte. Poc a poc va consolidant-se en diferents posicions dins del govern de les províncies i, per fi, troba la manera d'arribar cara a cara amb el faraó. Quan assoleix l'objectiu de trobar-se amb ell dins del seu mateix palau, en Sesostris no es mostra sorprès. Durant tota la novel·la anterior i, fins aquest moment, el jove protagonista sempre romania peculiarment acompanyat per en Sekari. Aquest criat/amic/ajudant de l'Iker va resultar estar treballant finalment pel faraó, protegint el jove escriba de tots els paranys on queia o que el feien caure. El faraó Sesostris coneixia l'Iker de sempre i havia vist en ell a un jove amb molta projecció. A partir d'aquí un desconcertat Iker recapacita del seu desig de matar al rei i es converteix en el fill adoptiu del faraó i peça clau per resoldre el gran enigma de la lenta agonia mort de l'acàcia del temple d'Abydos... La veritat és que la quantitat de situacions que es donen en aquesta novel·la són il·limitades, amb multitud de sub-històries i episodis força entretinguts. M'agrada el concepte i em distreu bastant, a part d'estar aprenent moltes dades sobre l'època, la religió, la societat i la vida en general de l'Antic Egipte. Seguirem, sens dubte amb les altres parts.