57. Cienfuegos IV, Montenegro, d'Alberto Vázquez-Figueroa

Cienfuegos IV, Montenegro, d'Alberto Vázquez-Figueroa constitueix la quarta entrega de la saga Cienfuegos que l'autor canari regala als seus lectors. Poc a poc l'autor va deixant aquella qualitat literària que tant em va sorprendre al principi i ja ens trobem davant d'una sèrie televisiva de molts episodis. Aquest exemplar concret narra la recerca del jove de la Gomera per part de la seva estimada Íngrid, ara coneguda com Doña Mariana Montenegro. En Cienfuegos porta ja vuit anys perdut per les Índies, separat de la seva estimada enamorada i les possibilitats de trobar-lo semblen força improbables. No obstant, el destí és capritxós i aquestes ànimes bessones acaben retrobant-se. Les peripècies i les aventures que viuen els diferents personatges són prou entretingudes i fan passar una bona estona. No ens trobem davant d'una obra fonamental dins de la literatura universal, però la novel·la fa el seu servei de llibre d'aventures estiuenc i jo ja estic content. Realment la meva vida romandrà impassible després d'aquesta lectura, però val a dir que en Cienfuegos m'ha acompanyat en dues llargues caminades prèvies de les vacances i això és d'agrair. Lamento per altra banda que la novel·la no tingui aquella qualitat cultural que es pot gaudir en altres obres d'en Vázquez-Figueroa. Aquest cop el ventall de detalls històrics no és massa ampli i això malmet una mica el marc general.

56. La Cena Secreta, de Javier Sierra

La Cena Secreta de Javier Sierra és un bon llibre. De fet, personalment crec que va de més a menys. Curiosament vaig gaudir més passant les primeres pàgines de la novel·la que no pas a les darreries de la història. L'argument és força interessant, especialment quan el detectiu de torn no és ni més ni menys que Fra Leyre, un frare dominic expert en desencriptar enigmes. Per altra banda, la majestuosa figura de Leonardo da Vinci dóna un toc de nivell cultural de primer ordre, bàsicament en tot el relacionat en la confecció del Cenacolo o L'últim sopar, l'excepcional obra del geni toscà. La tasca consisteix en treure l'entrellat sobre el que s'amaga darrere d'aquest quadre tan reconegut a nivell artístic. Entra en joc el catarisme i la relació que aquest té amb Leonardo. El frare dominic segueix les pistes que el van conduint poc a poc fins a la resolució de l'entrellat i ... anar fent. Bé, des del meu punt de vista és una lectura molt vàlida pel que fa al repàs de coneixements generals dins de l'àmbit medieval. Penso que La Cena Secreta de Javier Sierra és una novel·la especialment ben documentada, les descripcions de les diferents obres d'art estan molt ben detallades i l'espectre social curosament retratat. La trama és dinàmica, els personatges molt diversos i les localitzacions adients a la història. Està bé haver estrenat Javier Sierra, un home que diuen que ha entrat en les llistes de libres més venuts a tot el món. Per tant, bona lectura si t'agraden els misteris i la novel·la històrica de qualitat!

55. Tarraco 179 dC Colònia i Metròpoli, de Xavier Climent Sánchez

El descobriment casual d'aquest llibre ha estat una de les fites de l'any. Un interessant Tarraco 179 dC Colònia i Metròpoli, de Xavier Climent Sánchez m'ha servit per a fer un tast de la literatura local que es fa actualment. Emmarcats a Tarraco a l'època dels romans, els personatges viuen peculiars aventures que posen de manifest la realitat social i cultural de la nostra ciutat romana. He quedat meravellat per la qualitat de les descripcions dels edificis, monuments, carrers i viles de Tarraco. L'autor demostra que en sap, i molt, del tema de l'arquitectura romana. El tema principal de l'obra gira entorn de l'aigua. El protagonista, en Marcus, és el responsable de gestionar l'arribada i distribució de l'aigua a Tarraco, supervisant els aqüeductes, canalitzacions, fonts, etc. No obstant, tota una sèrie de peripècies el conduiran a Roma, on la bellesa descriptiva de l'autor es posarà de manifest ara a la capital de l'imperi. Aventures de les que m'agraden es van succeint una darrera l'altra, convertint aquest llibre en un text imprescindible pels tarragonins que ens agrada aquest gènere, tot dins del marc de la nostra antiga ciutat. Es veu que hi ha més títols i més feina per fer, així doncs caldrà trobar més exemplars. De quan en quan m'agrada descobrir coses noves, i aquest Tarraco 179 dC Colònia i Metròpoli, de Xavier Climent Sánchez ha estat una autèntica i agradable sorpresa.

54. Punto Crítico, de Michael Crichton

Punto Crítico (Airframe) de Michael Crichton és una interessant novel·la escrita el 1996 que comença amb el misteriós accident aeri d'un N-22 de la Transpacific Airlines. La posterior investigació per part de l'empresa constructora Norton ens porta a descobrir els brutals interessos que s'amaguen darrere de les companyies aèries, els fabricants, la premsa populista, la jerarquia empresarial i els organismes oficials implicats. S'encarrega de la investigació una brillant executiva de la companyia Norton, la Casey Singleton, que amb una immensa dosi d'astúcia, coratge i empenta és capaç de solucionar tot l'entrellat. Penso que aquesta no és una simple novel·la de misteri, sinó que en Crichton fa una crítica important al sistema, denuncia les irregularitats, els interessos, les lluites pel poder... D'alguna manera, l'autor obre la caixa dels trons de la fosca empremta del capitalisme occidental, i això, tractant-se d'un ciutadà nord-americà és molt interessant. Particularment aquest llibre m'ha agradat força, malgrat ser una mica llarg i estigui tan allunyat del meu estil de les grans aventures actuals. La trama es desenvolupa físicament durant una setmana i quasi diria que ha estat el temps que he necessitat jo per acabar-lo. Aquesta novel·la és, per tant, força recomanable i encara m'ha deixat amb més ganes de Crichton.