127. El mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo

Una de les bones notícies de la misteriosa i llarga malaltia de la Yasmine ha estat la possibilitat de poder llegir amb ella un llibre junts. El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo ha estat l'obra escollida, entre altres motius, perquè es suposa que és la lectura obligatòria de l'escola. Probablement Yasmine haurà estat l'única alumna que deu haver llegit el llibre, encara que el seu suport d'audio no ha estat pas una broma. La veritat és que he gaudit llegint en veu alta el clàssic de Pedrolo per a ella, i de pas, m'ha servit a mi per a recordar i completar una lectura més d'enguany. Hem anat llegint com si d'una sèrie de televisió es tractés, per capítols i temporades. Cada dia un episodi i, poc a poc, sense esgotar la criatura, hem anat fent. La història de l'Alba i en Dídac és un clàssic total de la literatura catalana que cal llegir amb la conjuntura adequada. Pedrolo va escriure aquest llibre a principis dels 70 i presenta una actualitat absoluta, potser al tractar-se d'una obra de ciència ficció. Aquests dies explicava a la nena que si enlloc de Pedrolo, l'autor hagués estat un guionista d'una cadena de TV nord-americana, estaríem davant d'una de les sèries més apassionants de la història. Els alienígenes envaeixen la terra i els dos únics supervivents, l'Alba i en Dídac, van superant totes les proves que el nou destí els ofereix. Un final bastant tràgic posa també una nota de coherència i obriria, de pas, la possibilitat d'una "segona part" ben coherent. Si l'Alba esdevé la mare de la humanitat és una opció que cal valorar sempre. Pedrolo era un geni.

126. Londres, d'Edward Rutherfurd

Resulta molt complicat fer un resum d'aquesta monumental obra. Malgrat les prop de 1.200 pàgines, personalment penso que tot plegat es queda força curt i han quedat moltes coses per a dir. Probablement per aquest motiu l'autor, després d'escriure Sarum el 1987, va deixar de banda el país i va centrar-se només amb la capital. Londres, d'Edward Rutherfurd és una peça de museu literària que cal anar degustant poc a poc. Han estat diversos mesos de petites lectures que clouran durant el mes de desembre, però que en la seva majoria s'han llegit al novembre. Des de la primera pedra que es va posar a l'assentament primitiu on es troba l'actual capital britànica fins a les darreries del segle XX, el llibre fa un seguiment exhaustiu de tota la història de la ciutat. Una quantitat enorme de personatges desfilen per les seves pàgines, reals i imaginaris, tots vinculats amb lligams familiars de generació en generació. Arriba un moment en què la imaginació queda superada per la immensitat dels protagonistes, joves, homes, dones, vells, madurs,... Aquesta seria l'única crítica, ja que m'he perdut una mica amb els vincles familiars i les edats dels personatges. Els anys passaven de pàgina en pàgina i les conjuntures socials i polítiques anaven tan ràpid que dificultava la comprensió dels diferents moments històrics. Aquest és un llibre pels apassionats de la història i de Londres, entre els quals m'incloc. M'ha recordat una mica la trilogia de The Century de Ken Follett amb la diferència que en aquest cas la narració no es mou de la ciutat de Londres i que els fets s'esdevenen al llarg de tota la història i no només en el segle XX. Ja tinc preparat el següent exemplar (Sarum) i queden pendent per altres moments opcions tan interessants com New York, Paris o Rússia.

125. El misteriós cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Robert L. Stevenson

En un mes de novembre fatídic a conseqüència dels afers familiars, les estadístiques literàries s'han ensorrat (poca cosa més es pot fer o dir). Com a mínim he pogut llegir entre diverses vetllades hospitalàries El misteriós cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Robert L. Stevenson. La lectura era acadèmicament apassionant, però el meu moment personal era bastant lamentable per gaudir tot plegat com m'hauria agradat. Excuses a part, llegir un clàssic sempre és una experiència apassionant. Resulta fascinant la lluita que s'estableix entre la part més fosca d'una persona i la seva part més lluminosa. El que vull dir és que tots tenim una part negativa i una positiva que descriu la nostra personalitat. El doctor i la seva fatal creació són una metàfora espectacular de la lluita del bé i del mal, del seny i la bogeria, del que està bé fer i del que està prohibit... Quina part és millor, quina part és més satisfactòria per l'ésser humà? Podria seguir analitzar tot aquest material i passaria hores. De fet ho vaig arribar a compartir amb el meu company José Vicente, el qual encara va posar més llenya al foc i vam gaudir d'una interessant conversa. Pel que fa a la llengua, doncs vaig poder llegir una mica en anglès i vaig acabar la novel·la en català.