427. La costa de los diamantes, de Clive Cussler

Vaig escollir aquest títol a causa de la crisi lectora que la conjuntura actual m'estava provocant. Reconec que la lectura simple i senzilla ajuda molt en aquestes situacions i La costa de los diamantes de Clive Cussler era una bona manera de rellançar la la meva intensitat lectora. Doncs l'efecte esperat no s'ha portat a terme i he abandonat el llibre a falta d'unes quantes pàgines perquè la història és infumable. Un eco-terrorista pretén provocar una catàstrofe petroliera que inundi de cru una extensió enorme davant les costes del Congo. Des d'allà, i mitjançant un peculiar sistema d'escalfament de l'aigua de mar, s'ha de provocar un huracà immens que dugui una desgràcia ambiental a terres nord-americanes. L'encarregat de solucionar el problema és aquest cas en Juan Cabrillo, patró del vaixell fantasma Oregon, una bèstia marina camuflada de mercant, però amb el màxim de recursos bèl·lics per afrontar qualsevol repte. En definitiva, un argument que en el seu moment em va servir per a enganxar-me a la lectura i que ara una mica més em fa que la deixi per sempre. M'ha agradat bastant la primera part de la novel·la, ja que m'he endinsat a la selva congolesa i a zones espectaculars de tipus geogràfic que no tenen malbaratament cultural. No obstant, encara que l'argument és prou original, la història en general no té ni solta ni volta, encadenant seqüències absurdes una darrera l'altra. Ho deixem aquí, esperant que aquesta barbaritat de llibres llegits d'aquest autor aviat quedi superada per algú altre. Fa una mica de vergonyeta que algú pensi que aquest home seria el meu escriptor preferit.

426. El port del nou món, de Xulio Ricardo Trigo

El port del nou món de Xulio Ricardo Trigo m'arriba després d'uns dies de descans de lectures, a conseqüència de la important càrrega de treball que he tingut aquest inici de curs. La veritat és que anava llegint poc a poc, sense massa interès, fins arribar a l'11 d'octubre, quan vaig fer una embranzida total i quasi el llegeixo d'una tirada. Les novel·les del gallec establert a Tarragona no deceben mai i en aquest cas tampoc. 

Marxem a la Barcelona de finals del segle XV en el marc de la construcció del nou port marítim que ha de convertir-se en un  dels centres comercials més importants de la ciutat. Les coses no van bé i les obres són força caòtiques a causa del terreny i de la poca perspectiva que duu l'enginyer italià contractat pel consell de la ciutat. Malgrat el renom que l'acompanya, l'Stassi d'Alexandria no se'n surt i la situació es complica cada dia més. 

Mentre tant, un jove barceloní, de nom Marcel i fill del dur capatàs de les obres del port, s'obre camí a la vida i al món perseguint el somni del seu mestre cartògraf Lluís Esquiva. Aquesta ruta personal el portarà a terres del Priorat i a Siurana, on coneixerà un antic soldat que esdevindrà el seu millor amic. En general es tracta d'una història força distreta, ambientada en una època d'allò més interessant i amb uns personatges adients. Monjos, frares, nobles, reis, polítics, obrers converteixen la novel·la en una amalgama d'individus ideal per conèixer més i millor la societat de la ciutat de Barcelona en una època fascinant. També resulten interessants els personatges femenins que envolten els homes de la història, concretament la Teresa, una noia de pagès que sobreviu com pot amb l'objectiu de salvar el seu germà injustament empresonat. Sentiments i emocions es donen de la mà en una gran història medieval que obre el ventall temàtic de l'autor a la novel·la històrica de categoria. M'agrada les opcions que planteja en Trigo, perquè cada llibre juga en un espai i en un moment específic de la història en un teló de fons local. Fantàstic.