37. La Casa Torcida, d'Agatha Christie

Temps enrere havia llegit moltíssim a l'Agatha Christie. Ho feia en anglès, ja que vaig veure que era una manera excel·lent de practicar aquesta llengua. Acumulava els volums i els audiobooks de forma incansable... De fet, com ja em va passar amb el primer llibre d'enguany, no sé quants ni quins exemplars d'aquesta autora he llegit en el passat. No obstant, em fa il·lusió començar aquesta nova etapa lectora amb vells amics de la meva biblioteca, encara que La Casa Torcida hagi estat una adquisició ben recent. Me'l va regalar el conserge de l'edifici on viu la Sònia, en Javier. Vaig pensar que no llegiria mai Agatha Christie en castellà, però tampoc cal ser tan "tiquismiquis", i si Sonia s'animava a llegir-se'l, a mi també em feia gràcia jugar a detectius. Crooked House és la típica història on un assassinat "familiar" fa anar de corcó la policia. L'avi milionari mor víctima d'un enverinament, i enlloc de rebre la medicació d'insulina, el pobre home és injectat amb enserina. Curiosament la resta de la família viuen tots junts en una casa peculiar, suposadament "torta". Misteris, sorpreses, secrets que queden al descobert... descobrim tot l'habitual ventall d'ingredients que constitueixen les novel·les d'Agatha Christie. La idea és anar descartant possibles responsables i detectar quan abans possible el o la culpable. Em sembla fascinant com passen els anys i la vigència d'aquest estil de literatura encara és tan present avui en dia. Encara més, crec que molts llibres actuals són tan lamentables que més valdria re-editar la vella guàrdia detectivesca.