Feia temps que no llegia literatura d'aventures de tanta qualitat. Capitán Blood és una novel·la extraordinària que m'ha sorprès gratament. Rafael Sabatini va escriure aquest text el 1922 i l'he gaudit 96 anys després amb la sensació que era un Clive Cussler de molt nivell. Els personatges estan creats amb una complexitat impactant, l'estil i l'estructura sintàctica espectaculars, el vocabulari arrodonit i l'argument dinàmic i original. Suposo que m'ha impactat llegir una obra de tanta qualitat amb l'estil de les novel·les d'aventures. Pel que fa a la història, doncs val a dir que gira en torn de l'intrèpid i espavilat Capità Blood. El bon ex-soldat i actual metge és acusat injustament de tenir cura d'un rebel ferit. A causa d'això és declarat culpable i venut com a esclau a les Antilles, les terres de més enllà de l'Atlàntic. Un cop allà, el gran Capità Blood viu tota una sèrie d'aventures i desventures que et fan passar les pàgines com si d'un simple Cussler es tractés. El cas és que Sabatini no és Cussler, i les descripcions de sensacions humanes, els comportaments psicològics dels personatges, les relacions interpersonals, tota la conjuntura general de l'obra, tot, tot és brutal. Feia temps que no rellegia frases i m'entraven ganes de subratllar-les. Abans ho feia molt, però ara amb tant llibre passa-pàgines la cosa és més difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada