El llibre X (el desè llegit) de l'any 2016 ha estat El Mar del Silencio, de Clive Cussler. Un cop més, en Juan Cabrillo, la seva gent de la Corporació i el seu súper vaixell Oregon han de posar-se en marxa per tal arreglar els problemes del món. Aquesta vegada la situació és del més estranya: una aliança militar entre Xina i Argentina per tal d'apoderar-se de l'Antàrtida. La veritat és que he trobat l'argument d'allò més lamentable, essent aquest cop el malvat de torn una espècie de renascut general argentí. Apoderar-se de l'Antàrtida té com a objectiu principal quedar-se amb el petroli i el gas que té el seu subsòl, de manera que l'explotació energètica del continent verge esdevé el pal de paller de la història. En Juan Cabrillo ha de buscar la manera de desfer l'aliança argentina-xinesa i recuperar l'Antàrtida per a la humanitat... Es estrany veure els argentins de l'època de les dictadures reviure de nou (i sorprenents aliats de Veneçuela), però suposo que són "necessitats de guió". En tot aquest procés, original, això sí, penso que en Cussler desvarieja bastant. He passat pàgines com sempre i m'he entretingut bastant, però val la pena dir que has de ser molt fan del Cabrillo i d'en Cussler per treure una crítica positiva. Com que no es tracta en aquesta època de la meva vida de valorar el llibre per la seva qualitat, sinó per la seva capacitat de diversió, vull dir que com a lector quedo satisfet. També toca valorar la tasca de Jack Du Brul, ja que suposo que en Cussler deu ser "l'ideòleg" i en Du Brul qui ho plasma per escrit. Dit això, cal dir que seguirem llegint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada