49. Wonder, de R.J. Palacio

Vaig trobar un amic llegint aquest llibre, vaig trobar uns exemplars a l'escola, un parell de persones amb criteri  i credibilitat me'l van recomanar (gràcies Anna i Ramon), i... bé, davant de tanta bona premsa i de persecució envers la meva innocent persona (!), vaig cedir i el vaig agafar prestat. I, ...quin encert, perquè va ser començar i no deixar-lo. Sincerament, feia temps que no llegia un llibre tan bonic. I és que Wonder de RJ Palacio és una novel·la espectacular, carregada de vida i de necessària lectura per a tots els públics. Al principi tenia la sensació que estava llegint una història ensucrada i sensiblera, però poc a poc t'enganxes de tal manera, que l'acabes vivint quasi en primera persona. Realment com a mestre de de Primària que sóc, tenia la sensació d'estar ficat dins de la història, ja que el llibre reflecteix clarament el que es pot coure dins d'una aula en uns situació semblant. La presència de l'August Pullman en el nou curs de 5è de Primària, un nen de cara deforme a causa d'una malaltia facial, provoca diferents reaccions entre els nous companys de l'escola Beecher. Penso que l'autora encerta plenament en totes les opcions emocionals presentades: solidaritat, por, llàstima, valentia, angúnia, pena, rebuig, tristesa, ... tot escalfadet amb cura i cuinat en petites historietes que giren al voltant del dia a dia de l'August durant tot el seu any acadèmic. Destaco també l'estructura formal del llibre, basada en diverses versions de l'acció narrades paulatinament pels diferents protagonistes. Possiblement tot és massa previsible argumentalment, però les sensacions que et deixa després de passar cada pàgina són memorables. Penso que aquest llibre hauria de ser obligatori a Cicle Superior de cada escola catalana, ja que Wonder és molt més que literatura, és una lliçó de vida.