I arribo a la cinquena entrega de Cienfuegos, la qual porta per títol Brazofuerte. El llibre continua exactament al lloc on va quedar l'anterior, quan Doña Mariana Montenegro, antigament Íngrid Grass, és detinguda per la Santa Inquisició acusada de bruixeria. En Cienfuegos intenta rescatar-la de la inexpugnable fortalesa on la tenen tancada, fins que després de moltes vicissituds i aventures diverses ho aconsegueix, conjuntament amb la resta de personatges que configuren l'elenc d'aquesta història. Destaca d'aquest volum l'enorme quantitat de dades històriques que l'Alberto Vázquez-Figueroa proporciona, un fet que es va trobar una mica a faltar en la quarta entrega. Fa ja aproximadament deu anys que Cristóbal Colón ha arribat a les Índies i el nou món s'ha convertit en un autèntic caos. Dos nous governadors han passat ja des de que els Reis Catòlics van haver de substituir al conqueridor, encara que les coses no van massa millor. Els nous territoris fan treure el pitjor de cadascú: l'avarícia, la brutalitat, l'afany de supervivència, la crueltat... I també la pròpia natura fa acte de presència contínuament: animals perillosos, pluges torrencials, huracans... I mentre tant la Inquisició s'estrena al Nou Món com si es necessités la seva presència allà. Bé, doncs en aquest brutal merder social, polític i humà, l'heroi Cienfuegos es transforma en l'heroi Brazofuerte i va resolent tots els conflictes. Llibre de lectura estiuenc força interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada