El líder que no tenía cargo, de Robin Sharma ha estat una injecció d'estímuls positius que m'ha arribat via escola aquest mes de juliol. El concepte està força clar: tots tenim la possibilitat de treure el nostre lideratge interior per tal d'evolucionar a la feina i a la vida. Es tracta d'un clar exemple de llibre d'auto-ajuda molt recomanable, carregat de grans afirmacions lapidàries i de bons consells. M'ha semblat que es prioritza més en el benestar i en els èxits professionals dins del món de l'empresa que no pas en els d'àmbits personals. Realment el moment que vivim és força complicat i no està de més afrontar-ho tot amb les eines adequades. Quatre són els principis que aporta l'autor en aquesta faula: No fa falta tenir un càrrec per a ser un líder; les èpoques turbulentes creen grans líders; com més profundes siguin les teves relacions, més fort serà el teu lideratge personal; per a ser un bon líder, cal ser primer una bona persona. L'objectiu final és sempre que l'empresa tregui un benefici i una millora substancial de les seves rendes. El fet que un tingui la sensació de ser un Don Nadie en la seva organització laboral és titllat com a una excusa victimista auto imposada que evita l'evolució d'aquest individu. Bé, és possible. Jo comparteixo moltíssimes de les afirmacions d'aquesta faula, algunes de les quals porto temps treballant i portant a terme personalment. A partir d'ara pretenc rellegir el llibre de nou i procurar recordar els preceptes que em puguin funcionar. Malgrat les bones intencions d'ara mateix, també cal remarcar que després de llegir el llibre anterior d'en Robin Sharma sobre el monjo i el seu ex-Ferrari, també vaig quedar tan impressionat que pensava que havia trobat les millors reflexions de la història. Bé, farem el que podrem amb mooooltes ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada