Tormenta en el Ártico, de Clive Cussler ha estat un llibre de batalla d'estiu sense més interès. No és el primer cop que em passa que trobo amb una història de Dirk Pitt sense suc, calcada a altres novel·les del mateix autor i que si no l'hagués llegit no hauria passat res. Aquest cop el tema principal és l'escalfament global i el dolent de torn un empresari sense escrúpols que vol treure rendiment de les riqueses de l'Àrtic amb el beneplàcit del govern corrupte del Canadà. Per altra banda, una científica nord-americana ha trobat la manera de realitzar la fotosíntesi artificial, de manera que l'empresari malvat pot veure afectats els seus negocis. El mercenari de torn a les ordres del multimilionari fa les mil i una dolenteries fins que és aturat per en Dirk Pitt i el seu inseparable company Al Giordino. Realment aquesta pel·lícula ja l'havia vist abans i val a dir que m'he desencisat una mica de l'efecte Cussler. Aquest exemplar és el número 20 de la Numa Files i ha estat co-escrit pel fill de l'autor en Dirk Cussler. La meva sensació és que es tracta de treure el màxim rendiment a la factoria NUMA i el tema comença a ser massa semblant sempre. L'aparició dels fills de Dirk Pitt en aquestes novel·les finals de la sèrie, en Dirk i la Summer Pitt, és lògic des del punt de vista del pas generacional, però per a mi no mostra cap interès especial. Com deia aquell, jo sóc amic del pare, no dels fills. Entenc també que en Cussler s'obrís a altres projectes com els Fargo o en Juan Cabrillo, ja que el concepte Pitt sembla rebentat del tot. Seguiré amb Cussler, però amb una mica més de cura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada