68. Harry Potter and the Cursed Child, de Jack Thorne

Ha costat una mica acabar el vuitè llibre de la saga Harry Potter, més que res per la falta de temps i per les poques ganes que tenia. No pot dir-se que no m'ha agradat la idea, i més venint (com ha estat), en qualitat de préstec per part del Francesc Ribera, el meu estimat company de l'escola. El cas és que estic una mica perdut sobre les darreres fites, aventures i desventures del mag d'or de la literatura universal. Aquest cop el protagonista principal no és en Harry, sinó el seu propi fill, donant un pas genealògic interessant en aquest màgic món potterià. Sembla ser que ni en el món dels grans mags s'estalvien els problemes de l'adolescència. Bé, Harry Potter and the Cursed Child es tracta d'una història redactada per Jack Thorne com si d'una obra de teatre es tractés, un fet que facilitat molt la lectura i una bona repassada de la llengua anglesa (que sempre va bé). L'argument no és tan complicat com algunes de les versions anteriors i es pot seguir sense massa dificultat. Jo, la veritat és que el tema de les aventures del Potter sempre m'ha resultat complicadet de seguir, sóc així de racional suposo. El més interessant des del meu punt de vista ha estat el concepte de les realitats paral·leles, on es podien trobar per un banda el món real, i per l'altra, el món del que podria haver estat i que, pel que sembla, pot existir de forma paral·lela. El bé i el mal, les dues visions de la mateixa història en realitats paral·leles... curiós, si més no! Gràcies Franki! Li passo a la Roser!