83. Estado de miedo, de Michael Crichton

Estado de miedo de Michael Crichton és una novel·la que no pot deixar indiferent al lector. Per una banda té els ingredients habituals de les històries d'aventures d'en Clive Cussler i, per l'altra, el lector rep una "eco"provocació en tota regla. No m'allargaré gaire explicant la trama argumental, la qual ja m'he oblidat pràcticament pel poc interès que m'ha suscitat. No obstant, el llibre en qüestió m'ha sorprès especialment per la versió que presenta sobre l'ecologisme actual. No esperava trobar la gran quantitat d'arguments, alguns irrefutables, sobre els efectes de l'efecte hivernacle i l'escalfament de la terra. La provocació radica en el fet que aquests arguments no són els habituals, sinó tot al contrari. Des de la caiguda del mur de Berlin l'establishement necessitava trobar una "por" mundial. Segons la novel·la, aquesta por es troba en l'autodestrucció de la terra a conseqüència del canvi climàtic provocat pel mateix ésser humà. Les entitats ecologistes també tenen els seus interessos ocults, els quals es basen en la manipulació conscient de les dades reals obtingudes per la ciència. Aquesta estratègia queda retratada durant el desenvolupament de la trama argumental. Jo he flipat. No sabia si els arguments eren reals o estàvem en la zona exclusiva de la ficció. Sembla que les dades són certes, i, per tant, la provocació és total en el meu cas. He llegit que l'obra va ser molt polèmica en el seu moment i que les entitats ecologistes es van posar les mans al cap. Ho entenc. El cas és que l'argument gira entorn uns eco-terroristes que pretenen promoure catàstrofes naturals de forma intencionada que culpabilitzin encara més a la indústria de tot plegat. Penso que  Estado de Miedo és una bona novel·la de ficció.