Novel·la sense gaire cosa a explicar, però que m'ha agradat molt. El motiu no el sabria dir gaire, ja que sembla més un epíleg de la sèrie Cienfuegos que no pas una història d'aventures i d'acció. Pensava que m'acomiadava, doncs, amb un molt bon sabor de boca, però he descobert que l'autor posteriorment va escriure un vuitè exemplar de la sèrie el 2007. Tenint en compte que Xaraguá va ser escrit el 1991, sembla ser que Vázquez-Figueroa va recuperar el seu heroi 16 anys després. Jo l'acabaria aquí, ja que amb aquesta novel·la l'autor tanca definitivament un cercle que va iniciar amb el primer de la sèrie. Realment no passa gran cosa, en Cienfuegos assumeix un rol diferent al que estàvem els lectors acostumats i, des de la meva humil opinió, cau en l'aburgesament de la vida familiar, tot marxant del mundanal soroll per establir-se de forma tribal com a mascle alfa. Em sorprèn que l'autor introdueixi una mena de poligàmia "natural", potser habitual d'alguna manera tenint en compte l'època i el moment. Molt útil també el resum històric de personatges reals i esdeveniments de principis del segle XVI, on el lector hi pot trobar una nova lliçó d'història en majúscules. Bé, doncs tanco els curs literari 2016 molt feliç pels 49 llibres i amb moltes ganes de més i més!!!!
Arriba un moment de la teva vida que no recordes els llibres que has llegit, ni sobre de què anaven els seus arguments, ni, fins i tot, si t'havien agradat o no. Aquell dia decideixes que millor anar-ho anotant tot i fer recompte. Hereu de llibretes i blocs anteriors, aquest és l'inevitable bloc de les meves lectures. Recull de títols, opinions i cert estadisme des del 2016.
dissabte, 31 de desembre del 2016
dijous, 29 de desembre del 2016
83. Estado de miedo, de Michael Crichton
Estado de miedo de Michael Crichton és una novel·la que no pot deixar indiferent al lector. Per una banda té els ingredients habituals de les històries d'aventures d'en Clive Cussler i, per l'altra, el lector rep una "eco"provocació en tota regla. No m'allargaré gaire explicant la trama argumental, la qual ja m'he oblidat pràcticament pel poc interès que m'ha suscitat. No obstant, el llibre en qüestió m'ha sorprès especialment per la versió que presenta sobre l'ecologisme actual. No esperava trobar la gran quantitat d'arguments, alguns irrefutables, sobre els efectes de l'efecte hivernacle i l'escalfament de la terra. La provocació radica en el fet que aquests arguments no són els habituals, sinó tot al contrari. Des de la caiguda del mur de Berlin l'establishement necessitava trobar una "por" mundial. Segons la novel·la, aquesta por es troba en l'autodestrucció de la terra a conseqüència del canvi climàtic provocat pel mateix ésser humà. Les entitats ecologistes també tenen els seus interessos ocults, els quals es basen en la manipulació conscient de les dades reals obtingudes per la ciència. Aquesta estratègia queda retratada durant el desenvolupament de la trama argumental. Jo he flipat. No sabia si els arguments eren reals o estàvem en la zona exclusiva de la ficció. Sembla que les dades són certes, i, per tant, la provocació és total en el meu cas. He llegit que l'obra va ser molt polèmica en el seu moment i que les entitats ecologistes es van posar les mans al cap. Ho entenc. El cas és que l'argument gira entorn uns eco-terroristes que pretenen promoure catàstrofes naturals de forma intencionada que culpabilitzin encara més a la indústria de tot plegat. Penso que Estado de Miedo és una bona novel·la de ficció.
dilluns, 26 de desembre del 2016
82. Agu Trot, de Roald Dahl
Mentre llegeixo un totxo del Michael Crichton que espero acabar abans d'arribar al 2017, he tingut l'oportunitat de compartir lectura amb el meu fill Jan Pol, la nostra primera lectura junts: Agu Trot, de Roald Dahl. Al tren, camí de Barcelona per trobar-nos amb la família pel dinar de Nadal, vam començar a passar pàgines. Vam llegir mig llibre ahir, dia de Nadal, i mig llibre aquest matí, dia de Sant Esteve. Agu Trot és un dels llibres que formen part del projecte acadèmic de Les Mil Lectures que organitzo enguany a l'escola. Fins al moment l'havien llegit 28 nens i nenes del col·legi i, accidentalment, havia acabat a les meves mans aquest Nadal. Aprofitant que estic aquesta primera setmana amb en Jan Pol, he volgut que ell el llegís. Ho ha fet conjuntament amb mi i ha estat un dels regals més bonics de Nadal haver-ho pogut compartir junts. En Roald Dahl és un mestre del tema i reconec que en sóc un fan. No ho sóc dels seus títols més coneguts, sinó més bé dels que jo, ignorant de mi, desconeixia i he anat descobrint darrerament. Agu Trot és una història original i entranyable a més no poder. Una història d'amor de gent gran ja madureta dirigida a nens. Sembla un terreny vedat pels adults de la generació del mig, però aquesta història sap trobar l'equilibri ideal entre el llibre infantil i la novel·la romàntica d'adults. Es tracta d'una història tendra, entranyable i molt original. Pel format i l'aparent senzillesa argumental pot dir-se que és un llibre infantil. No obstant, també hi veig la tendresa de l'amor madur, el lluitar fins al final per allò que un desitja, la perseverança, la il·lusió... ingredients que tots salpebrats esdevenen una meravellosa història "de nens", però de lectura obligatòria per a tots aquells que encara ens agrada somiar desperts.
divendres, 16 de desembre del 2016
81. The Railway Detective, d'Edward Marston
En una setmana molt complicada com aquesta (Festivals de Nadal, avaluacions, afers diversos), he pogut llegir un llibre en anglès que vaig aconseguir de segona mà la setmana passada: The Railway Detective, d'Edward Marston. Emmarcat en l'època victoriana i en la creació de les primeres línies ferroviàries britàniques, aquest llibre és el primer d'una sèrie d'episodis protagonitzats per l'inspector Robert Colbeck. Per tant, viatjo cap a Anglaterra i pujo al tren de la història per viure una investigació d'allò més entretinguda. Un robatori en un tren i el posterior descarrilament del mateix per part d'una banda organitzada són el punt de partida de tot l'afer. Realment no és un argument d'aquells que et fan tornar boig passant pàgines, però l'inspector en qüestió fa una feina sòbria, pseudo-sherloksholmiana i ben estructurada per tal de resoldre tot l'entrellat. M'agrada molt l'ambientació, l'època en concret i la mentalitat social descrita en aquesta novel·la. La veritat és que també sóc un gran fan dels trens, i per tant, aquesta novel·la té bastants ingredients sobre els meus gustos personals. Per altra banda, estic molt satisfet d'haver pogut llegir en anglès un text assequible que m'ha recordat molt l'estil emprat per la reina del crim, l'Agatha Christie. Aquests dies he arribat a pensar que el millor d'haver estudiat anglès en el seu dia ha estat poder llegir llibres en original.
divendres, 9 de desembre del 2016
80. Antes de conocernos, de Julian Barnes
Vaig llegir dos llibres de Julian Barnes ara ja fa més de 15 anys: El Lloro de Flaubert i Talking it over. Ni recordo de què anaven, però sí l'impacte que en aquell moment em van produir. Recordo com si fos avui un ex-company de la universitat, un tal Raül si no recordo malament, que em va recomanar efusivament el primer que he mencionat mentre vam topar pel carrer Major. Per tant, en Julian Barnes no és un autor nou per a mi, sinó un vell company que he recuperat accidentalment i que ha aparegut de nou també accidentalment. Amb aquest exemplar entro de nou a la literatura amb majúscules, deixant de banda una mica el meu sobtat esperit aventurer. El protagonista de Antes de conocernos desenvolupa la gelosia en estat pur amb caràcter retrospectiu. El fet de descobrir una pinzellada del passat desconegut de la seva parella porta l'individu a una dimensió d'autodestrucció impressionant. Poc a poc el que sembla una curiositat esdevé una investigació en tota regla de les relacions anteriors de la seva dona, definit tot plegat com un compendi d'adulteris amb noms i cognoms. La lectura és profunda, carregada de sensacions i vivències personals. Jo diria que el valor d'aquesta lectura és precisament l'autèntica provocació que causa en el lector. Hi ha hagut moments que la gelosia del protagonista m'exasperava, era un tema malaltís difícil de suportar. Per sort, el llibre no és massa llarg, ja que amb prou feines podria aguantar gaires més capítols.
dimarts, 6 de desembre del 2016
79. La manipulación de las mentes, Robin Cook
Curiosa lectura "constitucional" aquesta Manipulación de la mentes de Robin Cook acabada d'una tirada el 6 de desembre de 2016. S'apropa el final d'any i ja són 44 llibres els llegits enguany, una bona collita! En aquesta ocasió he devorat un interessant thriller de l'escriptor mèdic per antonomàsia (amb el permís d'en Noah Gordon), Robin Cook. És curiós com es pot notar la diferència abismal d'estil amb en Cussler, malgrat que la dinàmica és similar a l'hora d'anar per feina. Personatges mig plans, però un argument que no perd el temps i et fa estar pendent del següent capítol. M'agrada que es denunciïn les males praxis de les farmacèutiques, encara que sigui des d'una ficció aparent. Sovint tinc la sensació que molts de nosaltres vivim manipulats, som una societat dirigida per les grans corporacions econòmiques i polítiques. No he entès mai per què la Coca-Cola és tan "essencial" en les nostres vides, quan realment des del meu punt de vista la llet d'ametlles em resulta molt més atractiva. Què fa que ens agradi tant un producte i altres no ens facin tanta gràcia? En aquest llibre es parla de la manipulació de la ment de forma fisiològica, controlant els cervells d'un grup de metges per alienar-los a favor d'una farmacèutica. Aquest seria un extrem exagerat, però no ho és tant quan observo que hi ha tant obrers de dretes, que antics votants socialistes ara són independentistes, que de cop i volta milions d'alemanys es van tornar nazis, que el futbol és essencial a les nostres vides, que Donald Trump guanya als Estats Units ... Qui manipula què? Resulta que segons aquest llibre, les farmacèutiques gasten més diners en publicitat que en investigació. Amb això està tot dit.