87. El buque fantasma, de Clive Cussler

Crec que tinc dret a seguir llegint en Clive Cussler malgrat els meus dubtes sobre la seva qualitat. Cada cop que m'acabo un exemplar, faig la mateixa reflexió, però és evident que El buque fantasma és un passa-pàgines de primera qualitat. No m'hi amago, ni cal que em defensi de res. Aquest llibre m'ha traslladat a Madagascar i al món de l'espionatge cibernètic. No pot negar-se que en aquesta era de la tecnologia els dolents (dolentíssims) havien de ser també ciber-dolents. Per aquest motiu no em sorprèn que en Cussler es posi al dia i trobi la manera de no perdre pistonada amb el segle XXI. Aquesta novel·la està protagonitzada per en Kurt Austin i en Dirk Pitt ja exerceix com a Director de l'agència. En Kurt agafa el relleu de les operacions especials i ho fa amb la mateixa energia i empenta que el seu predecessor. L'estructura del llibre és l'habitual, sense sorpreses estranyes. Val a dir que quant a l'argument no es poden treure grans conclusions i, que per tant, no les trec. Com sempre, alguna animalada es fa present, com el fet de posar microxips cerebrals als individus per poder-los controlar, però, vaja, poca cosa més. No tinc dubte que enguany llegiré menys Cussler que altres cursos, però estic segur que algun o altre caurà.