90. El pont dels jueus, de Martí Gironell

Costa escriure sobre El Pont dels Jueus de Martí Gironell després d'haver-me entusiasmat amb L'arqueòleg. En cap cas nego la qualitat del primer, però com que les expectatives eren tan altes, penso que en aquest segon llibre que he llegit d'en Gironell no he trobat aquella intensitat que esperava. La novel·la descriu un episodi històric de la nostra terra: la construcció del pont de Besalú, un monument arquitectònic espectacular que encara no he pogut gaudir en persona en "plan" turístic. En el marc de l'època medieval catalana, l'autor narra les peripècies del mestre d'obres Prim Llombard i del seu fill adolescent Ítram quan el pare és contractat per construir un pont sobre el riu Fluvià. La tasca és força complicada i caldrà que el mestre sigui capaç de superar tot tipus d'adversitats. L'atac del comte d'Empúries al comtat de Besalú esdevé el context històric posterior. La veritat és que no voldria valorar la novel·la de forma negativa, ja que penso que en Gironell no s'ho mereix. No he estat passant les pàgines de forma desaforada, ni m'he tornat boig esperant el següent capítol. La història flueix poc a poc i sense pressa, amb certes dosis d'aventures de les que m'agraden, però sense passar-se. Els personatges són sorprenentment plans, un fet que no comprenc massa després de deixar-me portar totalment pel protagonista de L'Arqueòleg. M'ha agradat comprovar que l'autor presentava en aquesta primera novel·la les seves credencials com a escriptor de novel·la històrica catalana i en català.