96. Midnight Sun, de Jo Nesbø

Midnight Sun de Jo Nesbø  ha estat una lectura encaixada en un moment de molta feina laboral. No obstant, l'he gaudit molt malgrat haver-la d'haver llegit en anglès. El fet de ser en anglès no és cap problema, simplement que m'alenteix el tema i em cal més temps de consum literari. Tanco el mes de març amb només tres lectures, les tres, però, força contundents. En aquest cas, val a dir que la novel·la m'ha recordat el primer exemplar que em vaig empassar d'en Nesbø, The Son. Si de fet el primer episodi de la sèrie de l'inspector Hole em va deixar una mica mig fred, les altres dues que he llegit del noruec no segueixen una estructura policial típica i em sorprenen bastant més. Aquesta història comença quan un individu amb passat incert arriba al punt més al nord possible de la geografia noruega. Allà s'estableix, s'amaga i crea certs vincles amb la població local. Poc a poc el passat obscur va sorgint en el pensament del protagonista, el patiment i l'angoixa es posen de manifest i acompanyen el lector durant el seu procés existencial. A mi m'ha encantat el concepte. Els fets i les situacions viscudes a posteriori m'han semblat irrellevants, però la sensació humana de fugida i de reconciliació amb un passat dolorós m'han tocat la fibra. No obstant, la narració té també punts àlgids que m'han distret força. El sol mai desapareix i les jornades són inacabables, inabastables, ... com els problemes, el fluxe de pensaments o com la vida de ritme frenètic sense descans. Cal trobar l'equilibri i controlar les dinàmiques incontrolables. Seria adaptar-se o morir, fins al límit. Aquest tio en sap i ho transmet amb estil i contundència. Brillant.

95. A cualquier precio, de David Baldacci

Dies de molta feina a l'escola i a casa m'han impedit avançar en la lectura de  A cualquier precio de David Baldacci. Un llibre d'estil nord-americà, d'aquells de mantenir la tensió i de voler passar pàgines ràpidament. La trama de despatx i d'apologia de la corrupció dels passadissos burocràtics m'ha deixat perplex i esgotat. Aquests nord-americans tenen un model de sistema polític bastant revisable, diria jo. Quin horror de lobbies i corrupteles s'amaguen darrere de façanes i imatges idíl·liques dels polítics del capitoli. El millor és que la crítica la fa el propi autor, presentant personatges ficticis molt probablement basats en persones reals. El xantatgista víctima de xantatges produïts per una tercera persona m'ha resultat molt irònic, així com la suposada lluita fratricida entre la CIA i l'FBI. Resulta també molt graciós (per no dir una altra cosa), que el gran tauró del món lobístic nord-americà, un tal Buchanan (nom més propi del salvatge far-west), de sobte es torni la mare Teresa de Calcuta i es preocupi pel tercer món. Per altra banda, l'argument és molt dinàmic i d'aquells d'anar fent, sense pressa, però sense pauses. M'estrenava amb aquest autor i no m'ha sorprès massa. Es veu que no és una de les seves millors novel·les, però em faig una idea aproximada del tarannà general. No marxo decebut, però tampoc llegiria una segona part... De fet, el vaig acabar ahir i ja quasi m'havia oblidat de què anava la cosa. No sé si he llegit un llibre o he vist una pel·lícula en fascicles, la veritat...

94. Les cadenes subtils, de Teresa Duch

L'altre dia en Joan Moncusí va tenir un detall d'aquells que fan les grans i bones persones. Va portar el seu fill Marçal a l'escola i es va apropar a mi, com agradablement sovinteja, amb la intenció de regalar-me un llibre. Em va donar una sorpresa d'aquelles que no t'esperes i que t'alegra indubtablement el dia.  Les cadenes subtils, de la vimbodinenca Teresa Duch, va caure a les meves mans en aquest precís moment d'intensitat lectora que m'acompanya. La primera impressió va ser que el text semblava de força qualitat i que requeriria més temps del que necessito darrerament per empassar-me un llibre. Aquest és un clar exemple d'slow reading, d'anar passant pàgines a poc a poc i gaudir-ne el contingut estilístic i la riquesa de vocabulari sense presses. Una entrada argumental contextualitzada en l'homicidi d'un resident d'una llar de la tercera edat ja posa de manifest que ens trobem davant d'una novel·la de les que jo anomeno de "misteri per resoldre". La història deriva en la presentació dels dos personatges principals: la noia jove inexperta amb tota una vida per davant i l'anciana de vida ja viscuda amb un fosc passat per a descobrir. La barreja de passat i present, el trànsit paral·lel de les dues vides i el vincle personal i emocional que viuran les dues dones ens serveixen de marc per anar desentrellant el misteri. En la meva opinió la novel·la té diversos punts forts: el marc geogràfic tan proper, la realitat de les llars de la tercera edat, els profunds sentiments interiors del residents d'aquests centres... El misteri té un desenllaç bastant obvi, encara que la juguesca final que presenta l'autora té el seu interès. Em quedo amb aquesta mena de provocació final, en aquest intent real o imaginari de barrejar realitat amb ficció i crear certs dubtes en el lector. En definitiva, una lectura recomanable que cal valorar especialment per l'originalitat de la proposta i, sincerament, perquè si no recolzem als nostres, ja podem plegar. Gràcies Joan per l'obsequi i permet-me que li doni més recorregut.