96. Midnight Sun, de Jo Nesbø

Midnight Sun de Jo Nesbø  ha estat una lectura encaixada en un moment de molta feina laboral. No obstant, l'he gaudit molt malgrat haver-la d'haver llegit en anglès. El fet de ser en anglès no és cap problema, simplement que m'alenteix el tema i em cal més temps de consum literari. Tanco el mes de març amb només tres lectures, les tres, però, força contundents. En aquest cas, val a dir que la novel·la m'ha recordat el primer exemplar que em vaig empassar d'en Nesbø, The Son. Si de fet el primer episodi de la sèrie de l'inspector Hole em va deixar una mica mig fred, les altres dues que he llegit del noruec no segueixen una estructura policial típica i em sorprenen bastant més. Aquesta història comença quan un individu amb passat incert arriba al punt més al nord possible de la geografia noruega. Allà s'estableix, s'amaga i crea certs vincles amb la població local. Poc a poc el passat obscur va sorgint en el pensament del protagonista, el patiment i l'angoixa es posen de manifest i acompanyen el lector durant el seu procés existencial. A mi m'ha encantat el concepte. Els fets i les situacions viscudes a posteriori m'han semblat irrellevants, però la sensació humana de fugida i de reconciliació amb un passat dolorós m'han tocat la fibra. No obstant, la narració té també punts àlgids que m'han distret força. El sol mai desapareix i les jornades són inacabables, inabastables, ... com els problemes, el fluxe de pensaments o com la vida de ritme frenètic sense descans. Cal trobar l'equilibri i controlar les dinàmiques incontrolables. Seria adaptar-se o morir, fins al límit. Aquest tio en sap i ho transmet amb estil i contundència. Brillant.