105. Not a Penny More, Not a Penny Less, de Jeffrey Archer

Amb Not a Penny More, Not a Penny Less de Jeffrey Archer m'ho he passat genial. Un llibre que feia segles que m'havia comprat a Anglaterra i que descansava tranquil a la meva llibreria s'ha convertit en el llibre més divertit de l'any. Quina passada de trama! Un estafador borsari que veu com els estafats es posen d'acord per a estafar-lo a ell. Primer el típic tripijoc financer de les accions fa milionari el protagonista i, després, les coses es giren i li tornen la jugada. Realment una lectura en anglès molt original que m'ha fet passar unes estones d'allò més entretingut. El típic home fet a ell mateix a partir del no-res aconsegueix la fortuna a base de lluita i segons com, pocs escrúpols. Els estafats són gent de categoria que no busquen venjança, sinó simple justícia. Tot es realitza amb una classe i una categoria admirables, partint del fet que no es pretén robar, sinó recuperar allò que abans els han pres a ells. Els personatges són perfectes, les diferents sub-trames genials, i el final, apoteòsic. En més d'un moment m'he quedat mut mentre llegia, ja que hi ha alguna sorpresa que et deixa completament flipat. Busco urgentment algun exemplar més d'aquest autor, ja que fins i tot m'ha semblat un anglès perfectament assequible. Molt recomanable.

104. El informe San Marcos, de Fermín Bocos

No passa res i tot és opinable. Un escriptor espanyol escriu una novel·la amb inspector italià, trama macedònica i marc croata. El més xocant ha estat el vocabulari i les expressions pròpies del castellà en boques de gent de l'Europa balcànica. Ja dic que no passa res i que tampoc cal encasellar els autors amb temes que són propis de la seva cultura nacional. No és el primer cop que em passa que vaig a llegir un autor escandinau i acabo llegint una història sud-africana. En aquest cas algú força la tomba de l'apòstol Sant Marc a Venècia, n'extrau l'ADN i prova de demostrar que en realitat les despulles del finat no corresponen a l'evangelista sinó a un altre personatge molt important de la història de la humanitat. La intriga política pretén ser trepidant, però no ho aconsegueix. La resolució policial em sembla de manual, res explosiu. Seguir el procediment sense sobresalts i poca cosa més. L'argument és prou original, amb bons apunts de cultura històrica general i amb marcs geogràfics espectaculars (Venècia, Skopie, Dubrovnic). A part de tot això, poca cosa més. L'autor en qüestió es veu que és un periodista espanyol força conegut a qui reconec el seu mèrit, però que molt probablement no repetiré.

103. Gold mine, de Wilbur Smith

Malgrat que la setmana ha estat una mica complicadeta per temes diversos, he pogut completar la lectura de Gold mine de Wilbur Smith en relativament poc temps. Estic molt content de canviar el marc geogràfic i temàtic de les meves novel·les d'aventures habituals. L'acció d'aquesta història s'esdevé en una mina d'or sud-africana durant la dècada dels 60. El fet de ser una història tan llunyana en el temps no li treu ni un gram d'emoció, més aviat al contrari, ja que no deixa de ser una època poc "contaminada" pels avenços tècnics. Un jove inquiet de 40 anys es converteix en el màxim responsable d'una mina d'or, una decisió que sorprèn molt a la resta dels treballadors. La idea és aprofitar la seva inquieta manera de ser i la seva suposada inexperiència per a exigir-li uns objectius més agosarats: la recerca d'una possible veta molt per sota de les excavacions actuals. El projecte és molt delicat i cal una ment molt oberta, una personalitat valenta i, fins i tot, temerària per portar-lo a terme. Tot plegat resulta ser un muntatge dirigit per les forces ocultes de l'alta economia per aconseguir uns beneficis extres. L'heroi salvarà la mina, s'emportarà la noia, caurà el dolent, i jo, hauré passat intrèpidament pàgines en anglès amb un somriure a la cara. M'agrada aquest autor, i crec que aprofitaré els llibres que ja tinc per a treure'n un bon rendiment. Penso que per fi he trobat la manera de desprendre'm del vici Cussler...

102. Your heart belongs to me, Dean Koontz

Your heart belongs to me, de Dean Koontz és un llibre que feia temps que tenia a casa i que bàsicament ha servit per a practicar l'anglès. A part d'això, la història no estava gens malament. Un jove milionari que ha fet una gran fortuna gràcies als negocis tecnològics a l'internet pateix una fatal malaltia coronària. A causa d'això ha de ser sotmès a un transplantament de cor urgent. En molt poc temps s'aconsegueix un donant compatible que fa que l'operació es porti a terme d'immediat. Tot va molt bé fins que un any després apareixen misteriosos missatges que reclamen la propietat de la vida del milionari. Tot sorprès, el jove comença a investigar la causa d'aquesta estranya persecució i, poc a poc, l'entrellat va descobrint-se. Una interessant història de misteri, encara que una mica llarga pel meu gust. Hi ha hagut moments que em perdia del tot, i de fet, queda prou palès que en aquesta novel·la hi ha sub-trames absolutament il·lògiques. La lectura ha estat lenta, ja que m'havia proposat fer una mica d'anglès cada dia. Per aquesta banda, l'objectiu s'ha complert amb escreix. Aprofitant l'estada a l'hospital de la meva mare, he fet un esprint final i m'he ventilat el llibre. De fet seria més un llibre del mes d'abril que no pas de maig, però com l'he acabat avui, doncs avui queda reflectit aquí. Per tant, un altre exemplar del Dean Koontz al sarró i marxo content amb la dinàmica positiva de la lectura en anglès. No obstant, més acadèmic que no pas un llibre de plaer, però bé, tampoc passa res.