107. Guía breve para tener un perro feliz, de César Millán

Guía breve para tener un perro feliz, de César Millán va ser un dels exemplars que em va regalar la Sònia per Sant Jordi. Només començar-lo a fullejar ja em va semblar interessant, però no va ser fins aquesta setmana que l'he devorat amb deler. Probablement no deu ser el millor llibre sobre gossos que s'ha escrit mai, però per a mi ha estat un gran encert. Amb un estil planer i senzill he descobert una mà de tècniques i trucs d'aprenentatge canins tan interessants, que no m'he pogut aguantar i ja he començat a ensinistrar seriosament la Lassie. De tot plegat puc resumir que la cosa és bastant senzilla: cal treure a passejar el gos! L'animal té energia per donar i per vendre i, si no la gasta, pot tenir qualsevol problema de tipus psicològic. El problema és "humanitzar" massa l'animal i crear-li un caos emocional. Aquest fet és lògic, però probablement força desconegut per molta gent propietària de gossos. No hi ha gossos problemàtics, hi ha gossos carregats d'energia que s'han convertit en joguines casolanes i figuretes ornamentals i de companyia. Aquest fet resumeix un percentatge altíssim de psicopaties canines que es solucionen fàcilment amb més exercici físic. Després venen les normes, les limitacions, l'afecte i demés històries. Veig aquest llibre com a un bon punt de partida per a conèixer més i millor el món dels gossos, que val a dir, he descobert el gust recentment. Sembla ser que aquest autor és molt popular pel seu programa de televisió sobre gossos, el qual no he tingut mai l'ocasió de veure. Finalment dir que catalogaré aquest llibre amb la pestanyeta de No Ficció que avui mateix crearé. Bé, ja he llegit el primer de Sant Jordi d'enguany. L'altre va fent...