109. Pacific Vortex, de Clive Cussler

Pacific Vortex presenta tota una fita en la meva vida literària, ja que és el primer llibre de Clive Cussler que llegeixo en llengua original anglesa. També es veu que és el primer llibre que l'autor va escriure sobre les aventures d'en Dirk Pitt. Per tant, he escollit un bon títol per a llegir divertides i intrèpides aventures en anglès, tot just abans de començar l'estiu. El marc geogràfic presentat en aquesta novel·la ja atrau l'atenció, ni més ni menys que Hawaii i les seves espectaculars aigües. El Pacific Vortex representa una zona maleïda del Pacífic on una gran quantitat de naus marines de tot tipus han estat desapareixent en els darrers trenta anys. Una suma de misteri i superstició envolta aquesta estranya àrea oceànica i que en Dirk Pitt vol afrontar sense cap por. El cas és que la pèrdua d'un submarí nuclear enceta el fil argumental d'una història on es barregen personatges de tot tipus: polítics, soldats, científics, dones atractives, el típic dolent, ... El millor ha estat que m'ha sorprès la facilitat de l'anglès, ja que en un llibre anterior del mateix autor no vaig poder continuar per la dificultat que em vaig trobar. També m'ha fet gràcia llegir l'embrió de la sèrie posterior de les NUMA Files, amb un Dirk Pitt jove i un prometedor Al Geordino, l'incansable company del primer. Tot plegat, un bon llibre, distret, fàcil de seguir i amb poques pretensions literàries.

108. The broken shore, de Peter Temple

The broken shore, de Peter Temple ha estat una lectura molt, però que molt dura. Un llibre que vaig comprar ja fa bastants anys a Anglaterra i que estava al calaix dels deures pendents. El personatge central de la novel·la és en Joe Cashin, el típic detectiu d'homicidis vingut a menys. En aquest cas canvio el marc geogràfic habitual de les meves novel·les negres europees i anem sorprenentment de viatge cap a Austràlia. M'ha semblat molt curiós observar que es repeteix el prototipus del policia castigat pel passat, solitari i aïllat del món. L'home es dedica a investigar l'assassinat d'un vell milionari a casa seva, però no té clar que els presumptes culpables siguin els veritables causants de l'homicidi. El problema radica en el fet que els tres xavals sospitosos són aborigens australians i la situació esdevé un crim polititzat al màxim. Tota l'estona es posa de manifest la complexa personalitat de Cashin, un home que escolta òpera, llegeix Joseph Conrad i fa amistat sincera amb un sense sostre al qual decideix no detenir. Racisme, corrupció política, corrupció policial, tragèdies familiars, misteris d'última hora, tot barrejadet fan un novel·la complexa que m'ha costat molt de digerir. L'anglès anava carregat de modismes australians i locucions locals que m'han tornat boig. Una novel·la brutal, molt ben construïda, però bastant allunyada de la meva diversió actual. I realment tampoc tinc tantes ganes de novel·la negra, la veritat.

107. Guía breve para tener un perro feliz, de César Millán

Guía breve para tener un perro feliz, de César Millán va ser un dels exemplars que em va regalar la Sònia per Sant Jordi. Només començar-lo a fullejar ja em va semblar interessant, però no va ser fins aquesta setmana que l'he devorat amb deler. Probablement no deu ser el millor llibre sobre gossos que s'ha escrit mai, però per a mi ha estat un gran encert. Amb un estil planer i senzill he descobert una mà de tècniques i trucs d'aprenentatge canins tan interessants, que no m'he pogut aguantar i ja he començat a ensinistrar seriosament la Lassie. De tot plegat puc resumir que la cosa és bastant senzilla: cal treure a passejar el gos! L'animal té energia per donar i per vendre i, si no la gasta, pot tenir qualsevol problema de tipus psicològic. El problema és "humanitzar" massa l'animal i crear-li un caos emocional. Aquest fet és lògic, però probablement força desconegut per molta gent propietària de gossos. No hi ha gossos problemàtics, hi ha gossos carregats d'energia que s'han convertit en joguines casolanes i figuretes ornamentals i de companyia. Aquest fet resumeix un percentatge altíssim de psicopaties canines que es solucionen fàcilment amb més exercici físic. Després venen les normes, les limitacions, l'afecte i demés històries. Veig aquest llibre com a un bon punt de partida per a conèixer més i millor el món dels gossos, que val a dir, he descobert el gust recentment. Sembla ser que aquest autor és molt popular pel seu programa de televisió sobre gossos, el qual no he tingut mai l'ocasió de veure. Finalment dir que catalogaré aquest llibre amb la pestanyeta de No Ficció que avui mateix crearé. Bé, ja he llegit el primer de Sant Jordi d'enguany. L'altre va fent...

106. Medusa, de Clive Cussler

Medusa, de Clive Cussler és un llibre de consum ràpid i de fàcil oblit. Una història de catàstrofe vírica amb intencions socio-polítiques xineses que m'ha deixat del tot indiferent. Les mafies xineses, conegudes com a les "triades", intenten enderrocar el govern xinès. Per aquest motiu promouen una nova versió del virus de la grip espanyola i pretenen proporcionar la corresponent vacuna com a moneda de canvi per tal d'afavorir les seves fosques intencions. Podria ser que les històries que l'autor escriu amb en Kurt Austin com a protagonista són més fluixes que les de l'habitual Dirk Pitt. Particularment he gaudit de les primeres pàgines, però sense atrapar-me en cap moment. He trobat l'argument bastant distant i sense massa substància. Alguna idea bona, com de costum, però res més. El fet que els oceans puguin proporcionar gran quantitat de recursos farmacològics em sembla interessant. La riquesa medio-ambiental dels oceans de la terra és tan enorme que val la pena parar-hi més atenció i tenir-hi més cura. Per altra banda, l'acció m'ha semblat de tot menys trepidant, que és precisament el que busco quan agafo un llibre d'aquest autor. Amb els tòpics de sempre, aquest cop marxo decebut. Llàstima, ho tornarem a intentar amb un altre.