110. To Kill a Mockingbird, by Harper Lee

Si d'alguna cosa va servir estudiar filologia anglesa a la facultat (a part del típic pragmatisme de fer alguna cosa útil per a la societat i, especialment, pel meu futur), va ser el poder llegir obres d'art com To kill a mockingbird en original. He llegit en alguna banda que alguns consideren aquest llibre "la gran novel·la nacional" nord-americana. Normal, haig de reconèixer que amb aquest llibre he tingut moments d'autèntic plaer literari. La veritat és que no m'ho esperava i en surto molt content. Bé, aniré a pams i escriuré el que em plagui. D'entrada el marc geogràfic i temporal ens situa als anys 30 a l'estat d'Alabama, concretament en un poble petit on tothom es coneix. El segregacionisme racial es posa de manifest amb tota la seva cruesa, no només en la trama central de la novel·la, sinó en tot l'ambient general de la història. Pel lector modern com jo (i dotat de certa sensibilitat social), conèixer la realitat d'aquella època resulta molt dur. Els negres eren dolents per decret i els blancs sempre eren bons, encara que els blancs fossin uns autèntics malparits. A partir d'aquí un noi negre és acusat d'una violació a una noia blanca que no ha comès, però de la qual en surt culpable per un jurat completament manipulat pels seus propis prejudicis. Una obra carregada de material per a debatre i estudiar a fons, uns personatges increïblement ben creats i, en general, un llibre per a sucar-hi pa. La possibilitat de llegir-lo per internet mitjançant un audiobook i amb un text en PDF m'ha demostrat que malgrat els temps evolucionin tan ràpidament com ho fan, els clàssics són eterns.