115. L'ombra d'Alí Bei. Maleït català!, d'Albert Salvadó

Acaba el mes de juliol dels 2017 amb una bona collita de lectures estivals: To kill a mockingbird, Veronika decides to die, Snakehead, El llindar de l'eternitat, The sound of thunder i L'ombra d'Alí Bei. Maleït català!, d'Albert Salvadó. En total sis llibres de diversa temàtica que m'han fet passar un primer mes de vacances força distret. En aquest cas inicio la trilogia de la història d'Alí Bei, encara que en aquest primer llibre a penes surt i només és un personatge secundari. La història s'emmarca en un període de la història que no conec massa en profunditat, Espanya de finals del segle XVIII. Els esdeveniments a Europa són força convulsos i el súper ministre Godoy fa i desfà a la cort al seu gust. Em resulta apassionant imaginar-me el jocs d'espies i recerca d'informació confidencial d'aquell temps, especialment per part dels britànics. Queda de manifest que els individus són peons del gran joc d'escacs que és la intel·ligència nacional. El bé de la nació està molt pel damunt dels interessos personals i cada peça juga el seu paper sense importar el seu destí final. L'autor crea un personatge absolutament entranyable, Tom Headking, que viu en un apassionant equilibri entre la realitat que viu diàriament i la seva obligació envers el seu país. L'estil és senzill i t'atrapa de seguida, els capítols s'esdevenen ràpidament i el format de la novel·la és molt dinàmic. Desconec com continuarà la sèrie, però imagino que en el segon número s'endinsarà de ple en la vida de Domènec Badia. Continua aquest estiu tan atrafegat amb més dosis de bones aventures!

114. The sound of thunder, de Wilbur Smith

Poc a poc vaig traient-me el cuquet de llegir Wilbur Smith. En aquest cas ha tocat la segona part de When the lion feeds, un llibre que vaig llegir l'estiu de fa 10 anys, The sound of thunder i que continua amb les aventures de Sean i Garrick Courtney, els bessons més desavinguts de la literatura! Al principi m'ha costat una mica recuperar el fil de la saga familiar, ja que feia molt de temps que havia llegit la primera part i ara anava una mica desconcertat. Bé, la història està emmarcada durant la segona guerra Boer entre els anglesos i els holandesos i va resseguint les accions que envolten la intrèpida vida d'en Sean. La novel·la barreja el conflicte històric de principis del segle XX a la Sudàfrica actual amb els conflictes familiars dels Courtney. En Sean té una forta personalitat i una facilitat extrema per ficar-se en merders. Tres fills amb tres dones diferents en molt poc temps crearan un punt d'ebullició latent que pot petar en qualsevol moment. La qüestió és que he passat bones hores d'entreteniment estival amb una extensa novel·la d'aventures en versió africana que no m'ha deixat indiferent. La nota curiosa és que aquest exemplar el vaig comprar a Brigthon fa una pila d'anys en una botiga d'Oxfam per 1,99 pounds. Curiosament recordo el lloc i el moment de la compra. Com sempre, la nostàlgia em persegueix insaciable...

113. El llindar de l'eternitat, de Ken Follett

Només un escriptor de primer nivell com Ken Follett podia cloure la Trilogia The Century amb la categoria amb la que ho ha fet. La tercera part, El llindar de l'eternitat, tanca la sèrie de tres volums que he llegit en tres estius consecutius. M'ha fet il·lusió que fos així, ja que aquests llibres s'han de llegir poc a poc, assaborint la història del darrer segle com es mereix. Com diu el mateix autor, aquesta és la història dels nostres avis i dels nostres avantpassats, i per tant, crec que es mereixen el nostre respecte. Hi estic completament d'acord, especialment quan m'he adonat que tots i cada un de nosaltres també hi formem part. Llegia amb moltíssim interès la caiguda del mur de Berlín, just quan en aquella època jo feia els 18 anys i tenia una vida per endavant plena d'inquietuds polítiques i socials. Follett tanca la seva història del segle en el moment que jo vaig assolir la majoria d'edat el 1989. Com en els darrers dos exemplars la trama segueix l'evolució de diverses famílies i les seves desventures emmarcats en el moment històric que els toca viure. Si en el primer volum vaig viure la Primera Guerra Mundial, en el segon la Segona, en aquest llibre ens toca viure la Guerra Freda. Com sempre, Follett narra cada episodi amb autèntica mestria: la lluita pels drets civils als Estats Units, la guerra del Vietnam, l'evolució del comunisme, el Pacte de Varsòvia, l'assassinat dels Kennedy i de Martin Luther King, la caiguda del Mur... la veritat, un resum novel·lat d'una de les etapes de la història més apassionants que es poden estudiar. He gaudit com mai, he passat estones d'autèntic gust literari i lamento molt haver acabat aquest periple històric i literari. Per sort, en Follett no decep i continua escrivint grans obres. Estic pendent de llegir la segona part de Els pilars de la terra i de la tercera, la qual sembla que està a punt de sortir. Molt content, recomano a tothom que li agradi la història la possibilitat d'endinsar-se en aquest autèntic plaer literari que és The Century.

112. Snakehead, d'Anthony Horowitz

Encara recordo quan vaig llegir el primer llibre d'Anthony Horowitz, aquell Stormbreaker que em va fascinar tant i em va fer conèixer al nou súper espia adolescent del moment, l'Àlex Rider. Recordo que em va captivar tant que vaig continuar amb els sis següents títols de la sèrie i, fins i tot, vaig comprar la versió castellana dels dos primers exemplars. La lectura de les aventures del xaval en plan jove James Bond em va ser molt útil en un moment de la meva vida que em calia llegir en anglès. D'alguna manera ara m'hi trobo de nou i, per sort, disposava del setè i del vuitè números de la sèrie. Snakehead és una trepidant història d'aventures en la qual els malvats de torn són els mafiosos de l'antiga Scorpia, un grup facinerós que pretendrà fer esclatar una potent bomba, provocar un tsunami terrorífic a les costes de l'oceà Índic i fer desaparèixer una petita illa propera a Austràlia. Tot plegat per carregar-se uns benefactors mundials que s'oposen a les polítiques econòmiques mundials... bé, el típic embolic que porta a una aventura rera l'altra i t'ho passes pipa. He llegit més de 400 pàgines en només 4 dies i el mateix autor m'ha posat un "m'agrada" en un tuit que he fet a Goodreads. Valoro el fet de llegir en anglès i audioescoltar-ho al mateix temps, un èxit de la tecnologia moderna i una manera extraordinària de practicar la llengua. Molt content de recuperar la sèrie Àlex Rider i disposat a llegir els altres dos exemplars següents.

111. Veronika decides to die, de Paulo Coelho

No recordo quan vaig llegir per primera vegada Veronika decides to die, de Paulo Coelho, però ja fa bastants anys, la veritat. Com més llibres acumulo, més m'adono que cada m'estic fent més vell i que tinc problemes de memòria! De nou, en plena recuperació del meu nivell d'anglès (cada estiu faig la mateixa història), he volgut re-llegir una novel·la de la que francament recordava poc. Aquest tipus de llibres del Coelho poden tenir diferents efectes segons l'època que els llegeixis, ja que tenen un component emocional i d'autoajuda important. En aquest cas es tracta de viure la vida cada dia com si fos l'últim, un fet que en aquesta història es posa de manifest tenint en compte que la vida de la protagonista té data de caducitat. Ella es volia suïcidar, no ho aconsegueix, però a conseqüència del seu intent, el seu cor queda tocat i morirà en breu. Internada en un centre de salut mental Veronika descobreix les dues realitats del món, la interna (dins del centre reclosa com en una peixera, però protegida i feliç), i l'externa (al carrer, ple de perills i de pors emocionals). Aquí del que es tracta és de no tenir por de ser tu mateix, de viure la teva pròpia vida sense temor del que diran o del que pot passar-te. Personalment he extret moltes frases que m'afecten directament, com per exemple: “Stop thinking all the time that you're in the way, that you're bothering the person next to you. If people don't like it, they can complain. And if they don't have courage to complain, that's their problem.”. Hi ha un munt més de frases que s'escauen perfectament en els meus dubtes emocionals del dia a dia, d'aquells consells que calen de quan en quan per a ser més feliç. Com que hi ha tants llibres d'aquest estil, tampoc cal combregar al peu de la lletra amb aquest exemplar, però si més no, aporta una dosi més de llum al terrible tedi i rutines del dia a dia. Particularment fa temps que visc el present al màxim i aquest llibre m'ha ajudat en la reafirmació de tot plegat.

110. To Kill a Mockingbird, by Harper Lee

Si d'alguna cosa va servir estudiar filologia anglesa a la facultat (a part del típic pragmatisme de fer alguna cosa útil per a la societat i, especialment, pel meu futur), va ser el poder llegir obres d'art com To kill a mockingbird en original. He llegit en alguna banda que alguns consideren aquest llibre "la gran novel·la nacional" nord-americana. Normal, haig de reconèixer que amb aquest llibre he tingut moments d'autèntic plaer literari. La veritat és que no m'ho esperava i en surto molt content. Bé, aniré a pams i escriuré el que em plagui. D'entrada el marc geogràfic i temporal ens situa als anys 30 a l'estat d'Alabama, concretament en un poble petit on tothom es coneix. El segregacionisme racial es posa de manifest amb tota la seva cruesa, no només en la trama central de la novel·la, sinó en tot l'ambient general de la història. Pel lector modern com jo (i dotat de certa sensibilitat social), conèixer la realitat d'aquella època resulta molt dur. Els negres eren dolents per decret i els blancs sempre eren bons, encara que els blancs fossin uns autèntics malparits. A partir d'aquí un noi negre és acusat d'una violació a una noia blanca que no ha comès, però de la qual en surt culpable per un jurat completament manipulat pels seus propis prejudicis. Una obra carregada de material per a debatre i estudiar a fons, uns personatges increïblement ben creats i, en general, un llibre per a sucar-hi pa. La possibilitat de llegir-lo per internet mitjançant un audiobook i amb un text en PDF m'ha demostrat que malgrat els temps evolucionin tan ràpidament com ho fan, els clàssics són eterns.