141. Violació de límits, de Manuel de Pedrolo

Amb moltes ganes seguiré ampliant les lectures de Manuel de Pedrolo en aquest any que es celebra el seu centenari. Aquest mes de gener ha tocat Violació de Límits, un recull de deu contes al més pur estil del seu autor. El mateix títol, un cop més, ja crea una expectativa i un dubte: quins seran els límits que seran violats? Cal endinsar-se en la lectura de cada conte per poder extreure'n l'entrellat. No sabria com resumir els detalls, potser ho faré des del primer conte i de forma general. A Paperam s'ironitza sobre el món de la burocràcia; a El camí es fa una interessant reflexió sobre el destí humà; a La Barberia penso que s'ironitza sobre l'afany de la perfecció que acaba en imperfecció; a El funcionari un home bipolaritza la seva personalitat entre marit i buròcrata; a Pedres a la meva teulada un escriptor escriu el seu propi final en una novel·la escrita prèviament; a El Límit dos exploradors estan a la recerca dels límits físics i de la pròpia existència; a El principi de tot es mostra com sovint els conflictes s'accentuen sense saber-ne la causa originària; a El bevedor trobem la història d'un home que a mesura que beu va perdent la seva humanitat; a L'impost es posa de manifest l'absurditat que sovint es viu a l'administració pública i, finalment, a L'home que va tenir la desgràcia de no néixer a Vilagran, jo destacaria que s'escenifica la imatge social per damunt de l'essència de les coses. En definitiva, un recull de contes on la quotidianitat es salpebre d'absurditat, ironia i, fins i tot, sentit de l'humor. Cada conte mereixeria un estudi a part, però tornant al títol del llibre, penso que l'autor cerca amb el seu toc característic els límits de la lògica social o humana, la qual supera (viola) amb una pinzellada d'absurditat per a cada situació presentada en el diferents contes. Això em sembla a mi, simple lector apassionat de Pedrolo.