144. S'han deixat les claus sota l'estora, de Manuel de Pedrolo

Has de ser un fanàtic de Pedrolo (i dels bons) per llegir aquest experiment literari del tot increïble i sortir ben parat. Em sembla que un bon dia pel matí el geni va pensar que calia parir una criatura del no-res i es va dedicar a escriure S'han deixat les claus sota l'estora. Altrament podria pensar que Pedrolo es va "fer un Faulkner", va decidir trencar el motlle convencional i va escriure la preqüela de Pulp Fiction una bona pila de decennis abans de la pel·li del Tarantino. D'entrada ja t'avisa que el text sorgeix d'una troballa estranya: unes veus pre-gravades en unes cintes de cassets recentment comprades. D'origen desconegut, les veus relaten una història que no saps com agafar-la. De la coherència argumental a la més absoluta de les incoherències. Probablement la lògica sortiria de de-construir el text minuciosament, peça a peça i intentar, tot recol·locant aquestes peces, descobrir qui és qui i perquè fan el que fan els diferents personatges. Alguna cosa he anat captant i, ben segur, tot deu acabar tenint una coherència. El joc consistiria en començar de nou, potser pel final o pel mig, i anar recuperant l'ordre perdut. Com a bon pedrolista, estic satisfet de la lectura, encara que no he entès massa cosa. Caldria agafar el text, portar-lo al laboratori, armar-se de valor i començar a disseccionar. En un altre moment de la meva vida ho hauria fet, però ara, em quedaré amb les ganes. Demà buscaré un altre Pedrolo per seguir fent els honors de l'Any Pedrolo i santes pasqües. Realment aquest llibre m'ha recordat el primer cop que vaig veure Pulp Fiction i no vaig entendre res. Més tard, vaig arribar a al·lucinar amb la pel·li, un fet que demostra que hi ha coses, com la Tònica, que necessiten un parell de tasts.