157. Es vessa una sang fàcil, de Manuel de Pedrolo

Es vessa una sang fàcil ha estat el magnífic llibre de Sant Jordi que m'ha regalat la Sònia enguany (encertadíssim i amb moltes ganes de llegir-lo de seguida). Per a mi, en Pedrolo em resulta fascinant des del primer moment, quan intentes desxifrar el títol i ja et toca pensar a les primeres de canvi. Els títols dels seus llibres són una passada, misteris en ells mateixos!  La veritat és que no m'he pogut aguantar i ja m'he avançat al Pedrolo del mes de maig. Aquest no és un llibre llarg, ni molt menys. El millor és haver entrat al nucli dur de la novel·la negra "catalana" i en català, realment seria com una entrada triomfal a aquest estil literari de la mà del mestre. Hi havia moments tan realistes que em pensava que estava a Viena i m'imaginava l'acció en blanc i negre. Aquest és un llibre escrit el 1952 que et transporta realment a les pel·lícules del cinema més negre nord-americà. Quatre delinqüents roben un banc i decideixen separar-se per tornar-se a trobar després del cop. Un d'ells no es presenta i els altres tres van a per ell. La persecució quasi arriba a completar-se, però a partir d'aquell moment comença a vessar-se una sang fàcil...  El més destacat són les interpel·lacions en cursiva que van sorgint entre el text: els pensaments dels diferents personatges, tal com ragen i sense normes ortogràfiques. La contraportada diu que en aquest llibre el lector hi trobarà els millors ingredients del gènere negre. Doncs perfecte, un exemple més de l'eclecticisme de l'autor i a seguir sumant. Gràcies Sònia pel teu grandíssim regal de Sant Jordi.