190. Elena de segona mà, de Manuel de Pedrolo

Elena de segona mà de Manuel de Pedrolo m'ha acompanyat durant 30 anys, ja que va ser un regal de la meva germana pel meu sant de 1988. Ha passat per les cinc vivendes que he viscut a Tarragona des de llavors i, si haig de ser sincer, no recordava gens l'argument. Un noi de casa bona d'un poble català descobreix que la seva mare té un amant. Aquesta descoberta li produeix un efecte devastador a conseqüència de la seva mentalitat i de la vergonya que això representava a l'època (principis dels 50). El noi de 18 anys decideix abandonar la llar familiar i fuig a una Barcelona pràcticament "en construcció" cap a la modernitat. Allà iniciarà un procés personal que el durà a la indigència i a conèixer la misèria urbana de primera mà. Turmentat pel record de la mare, el protagonista haurà de sobreviure en un món que li és desconegut i haurà d'intentar superar el tràngol emocional. L'estada del protagonista a Barcelona durant aquells quatre mesos està tan "angoixosament" narrada que no saps si realment estàs llegint Kafka o Pedrolo. La lluita contra els prejudicis, la creació d'una personalitat marcada per les normes de la societat, la pèrdua d'allò essencial de l'èsser humà són pilars temàtics fonamentals d'aquesta novel·la que l'autor escriu amb un mestratge extraordinari. El que està clar que cal tenir certes complicitats amb el sistema, malgrat aquest et resulti repulsiu. Les tècniques narratives sorprenents, els diferents punts de vista des de personatges alternatius i l'estructura general de l'obra són un mostra més de la categoria literària de Pedrolo. Resulta que aquesta va ser la primera novel·la del de l'Aranyó... quina entrada al panorama mundial de les lletres més espectacular. Estem davant del nostre Premi Nobel sense cap mena de dubte.