Aprofitant les peculiars vacances d'enguany he decidit recuperar alguna lectura d'aquelles entranyables de la meva vida (la nostàlgia, sempre tan perillosa). Aquest cop he retrocedit a uns deu estius i he volgut recordar aquesta complicadíssima novel·la del gran Amos Oz, De repente en lo profundo del bosque. Tenia Joan Jordi donant voltes en bicicleta pel Battersea Park a Londres mentre jo, instal·lat en una cafeteria del mateix parc, desxifrava aquesta Aggadah jueva, altrament anomenada paràbola en la nostra llengua. M'ha encantat retrobar les anotacions que vaig fer i que, val a dir, m'han ajudat a entendre millor el missatge del text. Un poble viu atemorit per la pèrdua de tots els animals que cohabitaven amb ells. El passat amaga una derrota que continua castigant el present i que presagia un futur encara més incert. La gent, resignada, es nega a valorar què ha passat. Només un parell de nens s'enfrontaran amb el misteri i intentaran esbrinar què ha causat la desaparició dels animals. Per tant, en una societat normal esdevé un punt d'inflexió que malmet el present. Davant la nova realitat els ciutadans viuran la majoria amb por, molt pocs amb esperança, altres assumint-la sense fer res i només uns pocs, dos nens, lluitaran. Poc a poc van trobant indicis de vida animal que els duran al lloc més profund del bosc. Allà hi trobaran una realitat paral·lela, una nova realitat allunyada de la humanitat. Serà possible recuperar l'antiga normalitat? Un missatge clar i contundent que et provoca mínim una bona reflexió. I en aquest moment que em trobo sóc partidari de quedar-me allà dins, a la part més profunda del bosc... encara que la fugida sempre sigui una solució incompleta al problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada