Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar de Luis Sepúlveda és, segons la portada, una novel·la per a joves de 8 a 88 anys. Per sort, entro dins d'aquesta franja d'edat i puc llegir tranquil una bonica història de caire infantil, però carregada de significats. Una gavina cau al mar i s'omple de petroli provinent d'una "pesta negra", que és com els animals li diuen als vessaments incontrolats de cru provinent dels petroliers i altres mercants. L'ocell es debat entre la vida i la mort i, sortosament per a ella, amb un cop d'ales aconsegueix aixecar el vol. Amb prou feines pot arribar a terra endins, on fruit de l'esgotament caurà malmesa en un pati d'una casa. Allà un gat negre la rebrà i l'acompanyarà en els seus darrers moments de vida. El gat, sorprès i amoïnat, acceptarà tenir cura d'un ou i de la futura gavina que ha de néixer d'aquest ou.
Les intromissions constants de l'ésser humà a la natura es carreguen el medi ambient. De nou en Sepúlveda arremet contra l'egoisme del nostre gènere que obvia la diversitat ambiental. Una reivindicació social disfressada de conte, però també una lliçó de vida i de superació. Un al·legat a la valentia i a la perseverança exemplificat en una gavina que no sap volar i que ho intenta amb cert èxit, gràcies al suport d'un gat i d'un sorprenent humà més pendent d'escriure poemes que d'altra cosa. Bé, doncs tanco la trilogia dels llibres del Sepúlveda amb aquest llibre tan bonic i continuo buidant la pila de la tauleta de nit a marxes forçades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada