316. La santa culpa, de Vicenç Mengual i Casellas

Arriba un dia quan la sordesa d'una filla esdevé motiu suficient per a desfer-se de la criatura en qüestió. Així ho concep el director espiritual de l'Opus Dei que regula la vida d'un matrimoni vinculat a l'Obra i resident a Castelló el 1983. La parella demana la gràcia d'instàncies superiors i de seguida arriben nous jerarques que aturen la determinació inicial i suggereixen un trasllat de la parella i la filla a terres gironines. Un cop controlat i lligat el tema, la família romandrà en un nou lloc durant els propers 25 anys. Tot anirà bé fins que, ja a Girona, el pare comença a dubtar del seu recorregut a la vida i arriba al desencís, al desengany i a la Culpa (així, en majúscules).
El possible error d'haver-se "equivocat de camí" s'instal·la en la seva ment de forma incisiva i decideix que ha arribat l'hora d'abandonar l'obra. Per aquest motiu l'home es dirigeix a la seu del director espiritual que li pertoca per tal d'aclarir la nova situació. Malgrat que el vicari (o com es digui el càrrec) de l'obra fa servir totes les estratègies habituals en aquests casos (fórmules verbals demagògiques, pressions psicològiques, manipulacions del concepte de la veritat), la cita acabarà de forma ben inesperada.
Amb sorpresa descobreixo que allà on em pensava que trobaria una descripció dels afers més íntims i foscos de l'Opus Dei, em trobo amb una novel·la negra d'allò més interessant. Tampoc em ve de gust analitzar les pràctiques i rituals d'aquest sector del cristianisme del qual jo sempre m'he mantingut allunyat. Mai m'han donat confiança i no seré jo qui els jutgi ara. La primera part de la novel·la els mostra com a una agrupació mafiosa que amb preteses prescripcions cristianes busquen realment poder i recursos econòmics. No ho sé pas tot això jo, només conec qui va ser bisbe de Tarragona i tothom en va acabar parlant molt bé malgrat les reticències inicials.
La novel·la pren un to de misteri que t'atrapa totalment i et ven un concepte força clar: aquest tipus d'organitzacions són molt poderoses. Agraeixo molt especialment a la persona que em va prestar aquest llibre pel detall de deixar-me'l a l'escola, tot sabent que va haver de venir de fora de Tarragona. Per sort, també em va proporcionar la segona part!