335. La força d'un destí, de Martí Gironell

Reconec que tenia moltes ganes de llegir La força d'un destí de Martí Gironell, encara que per motius que ara no venen al cas havia posposat aquesta lectura. Amb en Gironell tenia certs contactes per les xarxes que vaig aturar arran del premi literari que va aconseguir per aquest llibre. Va tornar-se un personatge molt mediàtic i jo sóc més de persones properes. De fet va ser molt proper i agradable amb mi en les meves primeres ressenyes, però després del premi ja no calia que lectors humils com jo en parléssim massa. Un cop acabada l'allau de bones crítiques, promocions i lloances d'aquest llibre m'han vingut ganes de llegir-lo i reconec que m'ha agradat molt. L'argument està molt bé, un jove català d'origen càntabre s'escapoleix de la guerra civil espanyola i aconsegueix arribar als Estats Units. Pròfug i d'alguna manera indocumentat, aconsegueix quedar-se al nou país amb nom nou i perspectives noves. Poc a poc va perseverant i lluitant per un destí carregat d'èxits, perseguint-los sense mirar enrere, triomfant com cal. Entra el meu gran dilema personal sobre qui és un veritable triomfador a la vida. Tota la vida m'he anomenat un perdedor, precisament perquè sempre he tingut clar que els guanyadors i triomfadors són les persones fetes a elles mateixes sense saber que van deixant víctimes pel camí. Molt bé, has triomfat, però has abandonat els fills, la família, la parella o fins i tot les aficions. Amb tot això també es perd la felicitat. L'objectiu és "trobar el punt intermedi" com molt bé diu l'autor en un del passatges del llibre. Per altra banda el context i el marc de l'argument estan força bé. Trobo una mica exagerada l'amalgama pintoresca de personatges reals que apareixen, però en general he gaudit d'una molt bona lectura.