En un dia absolutament gris de pluja i confinament obligatori he decidit fer una lectura breu de l'Stefan Zweig. Carta d'una desconeguda és el típic relat curt de l'autor austríac que et glaça el cor d'entrada només llegint les primeres planes.
Un escriptor reconegut rep una sorprenent carta sense remitent on s'hi troben un munt de fulls escrits de qualsevol manera. L'home comença a llegir i descobreix que qui escriu és una dona que el coneix des de fa molts anys i que acaba de perdre el seu fill. El relat continua amb la narració d'uns fets inspirats en la història d'amor de la noia, enamorada des de ben joveneta de l'escriptor. Ella descriu aquell jove escriptor que va conèixer quan ell va instal·lar-se al pis del costat de la seva vivenda. Poc a poc ella va convertir aquell home en fruit dels seus desitjos més íntims. Els anys van passar i per fi coincidiran durant tres nits de luxúria i amor físic (per a ell). D'allà en sortirà un fill que ell mai arribarà a conèixer i que ella venerarà per ser fill de qui és. L'amor absolut d'ella per ell convertirà la seva vida en una mena de lleialtat que durarà fins a la seva segona troabada. Ell no la reconeixerà i la confondrà per una prostituta.
Uau. Un relat enorme i descrit amb aquella exquisidesa absoluta de l'Stefan Zweig. Aquest home escriu joies, sense cap mena de dubte. Relats que deixen el cos tocat i les sensacions a flor de pell. Aquest sí que és l'enòleg que fa un vi incomparable. No és el primer cop que ho sento i començo a pensar que caldria atorgar-li honors de mèrit en la meva escala de grans escriptors de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada