He llegit Velocidad de Dean Koontz per tot el tema del coronavirus. Pel que es veu en Koontz va escriure fa anys un llibre que preveia l'arribada d'un virus que amb origen a Wuhan s'estendria per tot el món. A partir d'aquí vaig mirar a la meva biblioteca a veure què tenia pendent d'aquest home i em vaig trobar amb aquest títol. Tot plegat he llegit un bon totxo amb cert interès, però sense especial gust.
Una història interessant, sense cap dubte, però potser segueixo en estat anímic poc favorable i no gaudeixo com era d'esperar. Un cambrer surt de treballar i troba una nota en el seu eixugaparabrises. Allà hi diu que no vagi a la policia i matarà un individu determinat o que si hi va matarà una senyora gran. Davant del dubte el cambrer entra en un joc de decisions que el portarà a complicar-se molt la seva existència. La seva idea és descobrir pel seu compte qui és el guionista d'aquest macabre joc que el fa córrer a tota velocitat. Salvar vides, salvar-se ell i trobar l'assassí són els temes que regeixen el fil argumental d'aquest llibre. La veritat és que el llibre estava bé, però he tingut moments que no m'acabava d'atrapar. No he entès mai la tonteria aquesta de "no anar a la policia". És evident que si s'hi va, el llibre acaba i gràcies per tot. Lògicament la idea és que el protagonista s'emboliqui i la pel·lícula continuï per alguna banda. Bé, lectura de consum immediat acabada durant una matinada de confinament i que suma un títol més del nord-americà. Aquest estil de llibre ha de ser més lleuger per a que sigui efectiu, sinó em cansa una mica. En aquest cas m'he cansat una mica perquè no he acabat de trobar-li l'emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada