388. Esperant els bàrbars, de J.M. Coetzee

Esperant els bàrbars de J.M. Coetzee és una meravella literària que m'ha deixat impressionat. Arriba l'autoritat militar als confins de l'imperi i els rep l'autoritat burocràtica de l'estat, el magistrat que controla la ciutat de la frontera. Queda clar que l'enemic està aguaitant i que aviat atacarà, de manera que cal estar pendent de possibles incursions bàrbares. El magistrat, narrador de la novel·la, dubta de les notícies que li arriben i continua en les seves tasques diàries. Poc a poc s'adonarà que la guàrdia militar empra sistemes incisius de protecció envers un enemic que a penes es nota que existeixi. De bon començament es demostra l'agressivitat i els ferotges mètodes de l'estament militar. Aquests marxen i el magistrat pren de nou els regnes del territori. Una de les presoneres capturades pels policies esdevé la seva concubina, de la qual s'enamora i idealitza. Dels bàrbars passem a la barbàrie de l'imperi i el magistrat comença a sentir-se més proper a la veritat del moment, arribant a endinsar-se a territori enemic per retornar la noia amb la seva gent. Això li ha de costar car i una reprimenda absoluta per part de l'estament policial, que el sotmetrà a tortura i el desprendrà de la seva categoria social.

Així, resumit ràpidament descric aquesta història al·legòrica sobre la submissió a la realitat imposada, a la invenció i exageració de l'enemic extern per controlar la població per la por, a la misèria humana que advoca per la violència i el domini. Un llibre que és una classe d'història sense marc espacial ni temporal concret i que avalua l'ésser humà com a ens individual que sobreviu en societat. Una novel·la admirable que he fruït inesperadament amb enorme sorpresa. Estic molt content de recuperar els llibres perduts a la meva biblioteca, un encert real.