Heydrich i les agents del Saló Kitty de Miquel Esteve és el segon llibre que llegeixo d'aquest gran escriptor de Móra la Nova després de No deixis de mirar al cel. Només he llegit dues novel·les i ja puc dir que tant una com l'altra m'han sorprès gratament. En aquest cas l'autor debutava en el món literari i ho feia amb un merescut XXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2007.Dues veus narratives, en una llar d'ancians en ple segle XXI i una altra fixada a principis dels anys 1940, delimiten el temps narratiu del curs de l'acció. Persones grans amb grans experiències en el passat que van esvaint-se a mesura que transcorren els anys. Un grup d'ancians ens transporta al període més fosc de la història europea, quan els nazis iniciaven la seva bogeria imperial. Absoluta i impecablement documentada la trama ens duu a l'atemptat que va patir Reinhard Heydrich al barri de Lidice de Praga i on va acabar morint. A partir d'aquí coneixem com es va constituir el Saló Kitty de Berlin, un bordell de luxe preparat per sostreure tot tipus d'informació als clients d'alt nivell polític. Sembla ser que grans estadistes europeus de l'època varen passar en algun moment o altre de la seva vida per les estances d'aquest lloc, aprofitant visites d'estat a la capital alemanya. La narració dels fets transcorre des de la doble perspectiva de la realitat: la del 1942 i la informació que ens arriba dels ancians en el present, ja que un d'ells descobreix que una de les companyes de la residència fou una antiga treballadora del bordell.
Bé, una lectura extraordinària, entretinguda i basada en personatges reals de gran importància en l'esdevenir de la Gran Guerra europea. Ho he passat molt bé amb aquesta primera lectura estival. Realment si en Miquel Esteve es digués Ken Follett aquesta novel·la hauria estat un dels habituals súper vendes del gal·lès, ja que el català millora (i molt) les novel·les del segon basades en trames de la II Guerra Mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada