73. Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine, d'Albert Espinosa

Tinc un mal dia, em faig un regal i l'encerto. Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine, d'Albert Espinosa, va ser un auto-regal d'accident que em vaig fer ahir mentre em comprava un parell d'exemplars a baix preu de Clive Cussler. Tot va ser començar-lo per veure què tal i no deixar-lo. La veritat és que de seguida vaig arribar a una conclusió, potser premeditada, que estava llegint una novel·la de Paulo Coelho. L'estil literari i l'estructura de l'obra m'ha recordat tant a l'escriptor brasiler que de quan en quan havia d'anar mirant la portada i assegurar-me que era l'Espinosa. La història és senzilla, dolça, encisadora, però, també provocadora, contundent i suggestiva. Fins i tot trobaria un punt de místic o màgic en tot plegat, una suma dels ingredients habituals que tant em van entusiasmar anys enrere del Coelho.  Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine descriu un moment determinat de la vida d'un individu anomenat Dani, investigador privat especialitzat en la localització de nens desapareguts i en el seu desplaçament a Capri. Descriure l'argument d'aquest llibre pot ser motiu d'spoiler, ja que aquest realment m'ha semblat molt original. Una bona lectura que em motiva a buscar més material d'aquest autor. De fet només sabia que existia l'Albert Espinosa perquè cada Sant Jordi s'escolta com a un dels autors més venuts.