74. Tea-bag, de Henning Mankell

Tea-bag es tracta d'una novel·la de la sèrie africana de Henning Mankell, allunyada, per tant, del peculiar estil de l'inspector Wallander i els seus casos policíacs. Reconec en aquesta novel·la una nova versió del Daniel, una altra obra molt similar d'en Mankell i que vaig llegir temps enrere. De fet, més que una novel·la, aquesta història és un documental de denúncia que posa de manifest la realitat de la immigració. Com a mínim, d'una part d'aquesta, la immigració dels que fugen desemparats de països del tercer món i que arriben com poden al primer cas, en aquest cas Suècia. L'autor ha creat una història a mida que serveix d'excusa per donar veu a diverses noies arribades de la barbàrie: una africana, una musulmana, una letona... i cada una d'elles arrossegant problemàtiques diferents amb un denominador comú. La misèria comporta problemàtiques miserables, i són aquestes les que es fan presents en aquesta obra. La veritat és que és una gran novel·la que fa la seva feina molt correctament, però pel meu gust ha estat un ensopiment. Retorno al meu moment actual de recerca de literatura de divertiment, i encara que Tea-bag clarament commou al lector com ara jo de forma cruel, no era el moment de llegir això. En Mankell és un gran escriptor i ho demostra clarament en aquest Tea-bag, però potser el tinc massa encasquetat en el món de la novel·la negra.