75. La Tormenta, de Clive Cussler

Assoleixo els 40 llibres enguany amb una novel·la i un autor dels meus clàssics personals, La Tormenta, de Clive Cussler. Respectant els drets del lector, concretament aquell que diu que tot lector pot llegir el que li doni la gana, val a dir que La Tormenta és la lectura 40 perquè m'ha vingut de gust. El llibre és pèssim, una còpia lamentable del prototip habitual del Cussler, però ...m'és ben igual. Potser algun dia lamentaré haver dedicat tantes hores a llegir persecucions navals, submarinistes patint vivències terribles i.... en aquesta flipant novel·la, microrobots assassins destructors de qualsevol matèria, ja sigui orgànica o no. I el malvat de torn decideix utilitzar aquests elements nanotecnològics per a rebentar la presa d'Assuan. Per moments em demanava perdó a mi mateix i patia per la meva dignitat malmesa, mentre convivia amb els personatges de la novel·la a la brutal illa artificial flotant d'Aqua-Terra. Antològica epopeia d'animalades que sorprèn per la seva originalitat i capacitat aclaparadora de l'efecte passa-pàgines. Què he après? Mmmm, potser posar-me al dia de l'enormitat de la presa d'Assuán a Egipte, i també, més acadèmicament potser,he fet una reflexió sobre la possibilitat de l'ésser humà de controlar el clima de forma voluntària. A part d'això, anar llegint per distreure'm, que d'això es tracta. I no m'avergonyeix dir que de la mateixa manera que pots escollir entre caviar o un bocata de truita, pots escollir entre literatura excelsa o lectures de consum. Penso que en Cussler fa molt bé els bocates de truita, que de vegades són el millor per a ser feliç.