On Chesil Beach, by Ian McEwan és un clar exemple dels llibres que ja no llegeixo. Probablement estaríem parlant d'un dels llibres amb més qualitat literària de l'any, però per a mi, ha estat un "tostonàs" de primera categoria. Em sap greu, però jo necessito acció, aventures i dinamisme. M'he trobat amb una mena de psico-teràpia interminable que no podia ni acabar. Avui he fet un esforç enorme per poder tancar el cercle... Bé, com dic, el text és delicat i exquisit, però en canvi l'argument és lent i, des del meu punt de vista, soporífer. Una parella acabats de casar van a passar la lluna de mel a un bonic hostal prop de la platja. Allà experimenten una primera nit mig accidentada que clou amb un trencament a priori insospitat. Aquest és tot l'argument, la resta és com una teràpia sorgida d'aquest tema. La veritat és que hauria de dir que és una història molt bonica i entranyable, però de fet és que la novel·la és un compendi de reflexions psicològiques. No tinc ni ganes de fer un resum de les idees principals. Només dir que aquest llibre me'l vaig comprar a Lewes el 2013 i que sempre és bonic recordar vells viatges. Per altra banda, val a dir que continuaré llegint cosetes en anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada