178. The snowman, de Jo Nesbo

The snowman de Jo Nesbo ha estat el primer pes pesant d'aquest estiu 2018, amb més de 500 pàgines en anglès que han costat el seu esforç. Dels cinc llibres que he llegit aquests primers quinze dies de juliol, aquest ha estat en el que més temps ha calgut invertir. Un cop més m'he endinsat en l'atmosfera Nesbo i en una investigació dirigida pel prototípic inspector Harry Hole. De nou un serial killer va deixant les seves petjades en el marc del fred nòrdic, entre Oslo i Bergen. Aquest cop es tracta de crims en els quals el misteriós Snowman deixa un obsequi de comiat al costat de les víctimes: un ninot de neu per mort. Un nen és testimoni de l'adulteri de la seva mare i com manen els cànons de la biologia (novel·lística i negra), el nen creix traumatitzat per tota la vida. Les víctimes del nen vints anys després seran mares amb fills, els pares dels quals no serien la parella actual de la mare. És el que té ser un assassí potencial i que la vida et provoqui... Els crims, com sempre per aquests nòrdics, són escabrosos i certament salvatges. El cas és que en Hole haurà d'anar seguint el recorregut que l'espaviladíssim assassí va marcant com si d'un joc es tractés. Ha estat una bona lectura, encara que aquest cop he pillat de seguida qui era el psicòpata. Això m'ha ajudat molt, ja que sospitar d'un dels personatges des del principi ajuda a entendre millor la resta de la trama. Bé, una nova novel·la d'en Nesbo i anar sumant llibres d'aquest autor i de literatura escandinava en general.