Ha de quedar clar des de bon començament que hi ha una lectura acadèmica i una de plaer. Fa anys que ho predico i que ho porto a la pràctica. D'alguna manera el que vull dir és que no m'haig d'avergonyir pas que m'agradi passar estones llegint el diari esportiu, mirant simples fotos de qualsevol activitat esportiva o passant pàgines com un esperitat de l'Alberto Vázquez-Figueroa. No em cauen els anells afirmant que m'ho passo pipa llegint en Clive Cussler i la seva versió espanyola, el canari Figueroa. Potser el que ens hauríem de plantejar és si en català tenim algun escriptor de consum ràpid com els anteriorment citats. Potser ens caldria trobar-lo o, directament, me l'hauré d'inventar jo. Aquests dies porto llibres en anglès, premis literaris i novel·la fresca a tot drap. És a dir, hi ha temps per tot.
Personatges plans, intrigues senzilles, però trepidants i estiuenques cent per cent. Perquè la literatura també ha de tenir aquest component lúdic que t'entretingui al màxim sense haver d'aprofundir més d'un pam. Aquest Delfines és un clar exemple del que estic dient. Una història detectivesca que sembla un episodi de sèrie nord-americana en una versió casolana de CSI Mallorca. Els dofins de Mallorca s'han tornat bojos a causa d'unes sorprenents sobredosis de cocaïna! Uau! No sabia si estava llegint una història basada en un fet real o una explosió d'imaginació arribada d'un altre planeta. El cas és que un submarí carregat de droga embarranca prop de Cabrera i els dofins comencen a menjar peixos contaminats de droga. A partir d'aquí els tranquils animalets es carreguen uns quants banyistes i el pobre policia, gens acostumat a casos complicats, ha de fer un esforç per demostrar la seva eficàcia. Brutal. Lectura de tres passejades llargues fins al far de la ciutat que m'han ajudat a passar les hores d'exercici físic. Ja tinc un altre d'aquest home preparat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada