180. Black coffee, d'Agatha Christie

Molt bona lectura en anglès de la reina del misteri. Aquest cop Hercule Poirot ha d'investigar l'assassinat d'un científic que ha mort enverinat després de prendre's un cafè ben carregadet. El verí l'ha matat tot just davant de tots els protagonistes i en el precís moment en que el detectiu belga entrava per la porta de la típica mansió britànica. A partir d'aquí, i com és habitual en les novel·les de l'escriptora anglesa, els personatges van desfilant mentre presenten les seves candidatures a innocent o culpable. El majordom, el secretari, la germana, la mare, la neboda, la jove o un misteriós personatge anomenat Dr. Carelli són els sospitosos de la història. El capità Hastings fa la seva necessària tasca de contrapunt simpàtic de l'enginyòs i visionari Hercule Poirot. De quan en quan va bé llegir algun d'aquests llibres de l'Agatha Christie, ja que segueixo pensant que tenen una vigència absoluta. Resulta molt interessant comprovar que la deducció i la perspicàcia com a mètode d'investigació sempre són un actiu a tenir en compte, i més encara en la nostra societat carregada de suports tecnològics. Les novel·les de la reina del misteri semblen innocents avui en dia, però no s'han de subestimar gens, ja que no tenen res a envejar al material que llegim en l'actualitat.