Acaba l'any 2019 amb lectures de darrera hora i buscant temps de sota les pedres. Miraculosament he trobat Tres vegades a l'alba d'Alessandro Baricco un llibre dividit en tres relats extraordinaris, especialment els dos primers. La prosa de l'italià sempre m'ha agradat i els llibres, breus però consistents, sempre van carregats de continguts. En aquest cas les tres històries parteixen d'un marc comú: un hotel als afores de la ciutat en les hores prèvies de la sortida del sol.
En primer lloc una dona i un home es troben a les portes de l'establiment a les 4 de la matinada i inicien una peculiar conversa en la qual l'angoixa de l'home conviu amb l'actitud descarada de la dona. Res és el que sembla i acabes amb un Oh! final d'allò més sorprenent. A continuació arriba una jove parella a l'hotel mostrant una actitud "indecorosa" als ulls del lector innocent. El conserge protagonitzarà un episodi inesperat on el valor de la seva experiència prendrà un paper important en el desenvolupament de la història. Finalment, en el tercer relat, una policia a punt de jubilar-se fugirà de l'hotel acompanyada d'un menor al qual ha de protegir i el durà a un lloc força sorprenent.
Bé, una lectura molt ràpida però d'allò més gratificant. Els personatges te'ls fas teus de seguida en textos brevíssims i els arguments, encara que no són res de l'altre món, t'atrapen del tot pel seu misteri i t'obliguen a fer una lectura sense pauses ni interferències. Una lectura genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada