Inicio la lectura de Draconis Ladonis, Llibre de meravelles de Jordi Folck per fidelitat i lleialtat literària. La dificultat rau en la incomprensió que em causa llegir el gènere fantàstic, (vaja, que no acabo de copsar fàcilment els elements "imaginaris" que flueixen de la ment d'un escriptor d'aquest tipus de novel·les). Malgrat això, millora l'expectativa que el mestre Folck recordi d'entrada els mites grecs, referents obligatoris per a qualsevol amant de la cultura. De nou, l'autor escriu un advertiment que directament va al centre de la diana de la provocació: Aquest circ no és per a idiotes! Aquest és un exemple del tipus de comentari que més m'agrada i que em fa témer quan m'enfronto al Jordi, acusació directa als lectors ganduls que els envia a mirar la tele si els llibre no els agrada. (Ara és quan et sents pressionat i no t'atreveixes a reconèixer si t'ha agradat o no la novel·la).
El text s'inicia amb un relat breu en format de gènesi bíblica, amb els seus corresponents capítols i versicles, on descobrim un possible nou origen de l'univers. Els dracs són les criatures més superiors de la terra, per damunt de l'ésser humà, el qual conviurà pacíficament en aquest paradís terrenal. Tot acabarà quan la maldat humana superarà la bondat innata i l'estupidesa s'imposarà sobre el bé comú. D'alguna manera naixerà la bestialitat humana i la creació es convertirà en un absurd (com si els déus haguessin deixat en mans d'uns inútils una màquina perfecta). Sorgeix l'habitual pensament folckià de lamentar-se de l'arrogant comportament humà envers la meravella del món creat i el poc respecte al seu propi intel·lecte.
Continua el llibre en un divertidíssim episodi on he rigut molt a partir d'una gravació de la pel·lícula "Hèrcules" on un drac de 44 caps és contractat per fer d'actor secundari. Es tracta d'una part excel·lent de narrativa d'humor, barrejada amb episodis ficticis basats en la mitologia grega. Unes quantes pàgines molt divertides, que esdevenen una manera més que acceptable d'apropar els mites hel·lènics al potencial lector jove (com a mínim d'informar-los que van existir). El llibre continua amb una mena de segona part on la imaginació de l'autor de fantasia flueix com un riu desbocat sense aturador: la gran i prodigiosa història del drac explicada per ell mateix. Aquí és quan m'he aclaparat i m'he perdut pel camí. Lamento no haver pogut acabar les darreres pàgines, però una sobredosi de fantasia em col·lapsa i no voldria que em passés. Així doncs, ja van vuit títols del Jordi Folck!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada