Llegir novel·la juvenil em regenera per dins i m'estimula la imaginació. Com a mínim això m'ha passat amb aquest Ullals de Salvador Macip i Sebastià Roig, una trepidant novel·la d'acció i aventures de xavals. La història gira al voltant d'un noi que víctima del seu lamentable comportament rep un càstig inesperat: ingressar a una escola de l'interior de l'Empordà per a nois conflictius. Allà entrarà en contacte amb uns estranys personatges i un parell de "reclusos" més, perquè així és com sembla aquell lloc, una institució penitenciària. A tall d'incrementar el misteri a tot això es sumen unes estranyes bèsties feréstegues (suma de senglar i humà) que impossibilitaran qualsevol intent d'escapatòria. El jove, extremadament inquiet, no permetrà ser domesticat i farà tots els possibles per tal de fugir d'aquell dantesc lloc. Procurarà relacionar-se amb els altres dos companys, però la situació està molt lluny de semblar controlada. Bé, una novel·la que em feia falta, d'aquelles de gaudir i de passar-t'ho bé. He entrat en una dinàmica intel·lectual massa elevada i a mi em va el rotllo passar pàgines i gaudir de la lectura. La meva vida és prou espessa i necessito literatura que em desestressi i m'atorgui moments de disbauxa. L'estiu potser és més adequat per llibres densos i amb perfils psicològics complexos. Ara em va de primera una aventura que si fos escrita en anglès i per a un públic anglosaxó seria un guió ideal per a una pel·lícula. De fet, m'ha faltat temps per a explicar-li l'argument a la Yasmine i delectar-me amb detalls que sé que a ella li agraden. Penso que en Macip aquest és un tio llest que sap on clavar-la: literatura juvenil que et crida l'atenció i t'atrapa des de la primera pàgina. Ho desconec, però segur que és un crack entre el seu públic. Marxo content i llegiré algun llibre més d'ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada