354. Taüt de naftalina, seda i cotó, d'Àngel-O. Brunet

Taüt de naftalina, seda i cotó d'Àngel-O. Brunet és una lectura que no et deixa indiferent. De nou, una dosi de la literatura d'aquest home t'enforteix l'esperit i et fa recuperar els sentits. Una nova pel·lícula de cinema negre amb un Marc Macintosh pletòric que m'ha tret més d'un somriure. La curiositat del cas és que resulta que he llegit la que va ser la primera novel·la del tarragoní, un fet que encara valoro més tenint en compte que a partir d'aquesta història el concepte Macintosh va tenir la continuïtat que li calia. Detectiu privat de pa sucat amb oli, en Marc rep un encàrrec habitual: trobar un desaparegut. El cas el condueix a revisar els baixos fons de la ciutat i a gestionar el tema en el truculent submón de la delinqüència habitual, la prostitució cutre i drogoaddictes de baixa estofa. La presumpta culpable comparteix secrets d'infància amagats que sortiran a la llum i que trasbalsaran el pobre Marc. Una novel·la en mode guió cinematogràfic que m'ha fascinat com quasi totes les altres de l'Octavi Brunet. L'estil és absolutament espectacular i un model que encara no he vist repetit en cap altre autor. Molt content, doncs, de sumar un llibre de lectura ràpida i d'aquelles que et fan sentir bé. Fa temps que penso que aquest senyor hauria d'estar més considerat dins d'espectre d'autors locals.