Crec que seré bastant breu en la meva opinió d'aquest títol número 30 de la factoria Llibres del Delicte, Massa mares per a un fill, de Dora Muñoz. Per tant ja n'he llegit 30 i estic bastant satisfet per aquesta fita lectora que fa que cada cop me'n quedin menys per acabar la col·lecció.
Aquesta novel·la està escrita en la variant dialectal del català a les Illes Balears, i ja només per això, ja val la pena. El marc geogràfic de l'argument també es desenvolupa a les illes, per tant, tot rodonet.
Una noia mor per presumpta sobredosi i la troben abandonada a un carreró de Palma. Sorprèn força la seva mort, perquè malgrat haver estat drogoaddicte, en el moment de la mort estava molt clar que estava "neta". Un amic de la Trini, n'Aitor, metge de la presó on havia estat internada, decideix portar a terme una investigació sobre la mort de la noia. Conjuntament amb altres coneguts de la noia es van rememorant les darreres hores de la vida de la Trini. Tot sembla tenir relació amb un nin, en Kevin, el seu fill, donat en adopció a una família de classe alta. Trini decideix que ha de recuperar el fill perdut, però les coses no són tan fàcils quan la maquinària burocràtica s'ha posat en marxa.
Una bona novel·la, potser una mica llarga, però que avança àgil i va mantenint l'interès del lector. M'ha agradat el tema, l'ambientació general, el to literari, els personatges, l'accent dialectal i el marc geogràfic. En definitiva, una altra novel·la recomanable, de les nostres i amb segell Delicte. Content.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada