404. Boig per tu, de Jordi Folck

Boig per tu de Jordi Folck és un d'aquells llibres que m'arriba envoltat de la polèmica i que per aquest motiu encara tens més ganes de llegir. A més a més, per la gent de la meva generació estaríem fent un flaixbac emocional d'aquells històrics, ja que la figura de Carles Sabater, i especialment la seva mort, va colpir a molta gent, entre ells a mi. Recordo perfectament el concert de Sau al Camp de Mart i recordo el cop d'efecte que va suposar aquella sorprenentment mort del cantant.

El llibre no el trobo polèmic per enlloc. Això és una novel·la de ficció (entenc jo) i, per tant, vas fent. El fet que passi durant el darrer any de vida de Carles Sabater ho fa molt interessant, però no catastròfic. La versió d'un autor sobre un fet en una novel·la de ficció és lliure, et pot agradar o no, però no deixa de ser una novel·la. La gent es creu tot el que llegeix? Si així fos aquesta tarda trucaré a la Mina Fuster, la inspectora del mossos de la Margarida Aritzeta, o al mateix onclo Gros, tots dos conciutadans meus de Tarragona i protagonistes de les novel·les de la vallenca.

Potser en Pep Sala no resulta ben parat, tampoc és tan greu. Potser es dóna una visió esbiaixada del Carles Sabater, vés a saber. El cas és que en Sabater no és protagonista principal del llibre, i sí ho és una fan que perd el cap a causa d'una malaltia mental. A partir d'aquí hauríem d'analitzar el fenomen fan, els components psicològics que porten persones a creure's realitats inventades i la vulnerabilitat humana. El grup musical Sau seria el teló de fons, però no l'essència de la novel·la, molt més emmarcada al sanatori del Pere Mata. Allà un grup d'interns recrea una obra de teatre a partir de la confessió de Rosa Maria Vidal, presumpta esposa de Carles Sabater i futura mare del seu fill. La presència de la protagonista de La dona de negre, l'Anna Barral, serveix per treure més rendiment a la història i remoure una mica més la inestabilitat de la Rosa Maria. Una lluita d'egos que acabarà com acabarà i que amb l'ajut de la bellesa poètica i musical dels temes de Sau s'anirà desenvolupant a bon ritme. L'èxit de la novel·la rau, en la meva opinió, en la proximitat i la naturalitat que l'autor fa dels interns d'un sanatori. Massa prejudicis ens envolten que etiqueten persones amb problemes, però persones reals amb cara i ulls. Un bon llibre, perquè no! Som-hi!